Cada dia que passa em sento més propera al gran José Luis Ábalos i ara, quan me’n miro fotografies i li veig aquest mig somriure, dolentot, comprenc de què somreia. Si ahir l’admirava, avui el venero. Llegim a l’ARA que una unitat de la Guàrdia Civil, l'UCO, “ha informat el Tribunal Suprem que el dia que va escorcollar la casa [d'Ábalos] a València, una dona que estava amb ell va intentar sortir del domicili amb un disc dur amagat als pantalons amb l'excusa de treure a passejar el gos”. Sembla un bon truc si no fos per això, que també llegim a l’ARA: “[Ábalos] Va demanar als agents que la seva acompanyant pogués sortir a passejar i a treure el gos. Ara bé, abans va indicar a la dona que s'emportés «una mica d'esmorzar», i va anar a una habitació de l'habitatge'".
Treure el gos a passejar és sempre una boníssima coartada. Conec el cas d’un ésser que feia servir aquesta excusa cada cop que se n’anava al prostíbul. Carregava la bèstia al darrere del cotxe i, en teoria, anaven a la riba del riu a jugar amb el frisbee. Però la família va començar a sospitar perquè el gos –que durant tota l’estona de lleure prostibulari es quedava tancat al portaequipatge– quan veia que l’home agafava la corretja, s’amagava sota el sofà i es posava a bordar.
Ábalos va errar amb el detall. Dir-li a la dona que tragués el gos, cola. Però dir-li que s’emportés esmorzar no cola. No anava a treballar o a l’escola. Qui li diria a un adult que s’endugués esmorzar per treure el gos? Quin esmorzar? Unes galetes? Un entrepà? Un suc d’aquests amb canyeta incorporada? Una poma? Hauria estat molt més creïble que li donés una suposada bosseta per recollir les caques. Un error així el PP no te’l comet.
