Abellots emèrits
Llegint les notícies del rei emèrit a l'ARA, he pensat en el regne de les abelles. La reina és l’encarregada de perpetuar l’estirp, per tant, compta amb una cort de treballadors que es consagren al seu benestar. I vet aquí que el personatge encarregat de fecundar-la és l’abellot, que també es diu abegot, però també es diu vagarro. La seva única funció és aquesta: la fecundació. No té fibló, no fa mel, ni cera, ni recull pol·len. En algunes llengües, com ara la nostra, la paraula és sinònim de dropo. El Willy dels dibuixos animats L’abella Maya, que sempre volia dormir, és això aproximadament.
En castellà tenen la paraula zángano i en portuguès zangao, que molts de vostès coneixeran, potser, només per l’accepció figurada. El que no fot brot. En català en diem abellot, però també vagarro, que vol dir el mateix. La monarquia del rusc i la del palau es basen en el mateix. Hi ha d’haver classes, i les classes treballadores es passen el dia fent honor al seu nom. Perquè les classes treballadores no es revoltin, que ha passat de tant en tant, el rei i la reina, així com algun cabdill, es fan els divins. Si el seu poder és “per la gràcia de Déu”, s’ha d’acceptar, no?
Una organització que pot ser tolerable al salvatge i cruent regne animal no té cap sentit al regne humà, on tots som iguals. En aquesta organització, la del palau de la Sarsuela, només es considera la maternitat biològica dins del matrimoni heterosexual. Si la paternitat fos dubtosa es podria mirar cap a una altra banda, atès que les famílies reials, si es mostren massa endogàmiques, acaben sortint no del tot bé. Això li ha passat a Ferran VII però també a Akhenaton.
“Explicacions de què?”, va dir el rei Joan Carles, a Galícia, quan l’increpaven els periodistes. I té tota la raó. Per què hauria de donar cap explicació si és un abellot?
