30/06/2021

L'aeroport de Barcelona i la salut

4 min
Un avió sobrevolant l'espai natural de la Ricarda.

Durant les darreres setmanes hem vist un esclat de declaracions sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. Sorprenentment, els arguments sobre el potencial impacte en la salut i el benestar, tant a nivell local com global, han estat pràcticament absents.

Els aeroports tenen un important impacte negatiu en la salut degut tant als efectes directes de les emissions de contaminants de l’aire i del soroll, com als efectes indirectes per les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Cal tenir en compte que els avions a reacció emeten partícules ultrafines la concentració atmosfèrica de les quals pot duplicar-se en les àrees contigües (Neelakshi Hudda et al., 2016) i que representen una contribució important a l’escalfament global, que no està adequadament taxada per als vols de llarga distància.

Els aeroports generen contaminació per la seva pròpia activitat i també a causa d’activitats associades com el transport d’usuaris, treballadors i mercaderies. Els contaminants de l’aire i el soroll tenen múltiples efectes sobre la salut, especialment malalties cardiovasculars i respiratòries i efectes en la salut mental, impactes que són més intensos en les persones que hi treballen, en els usuaris i en les poblacions metropolitanes properes. 

Una investigació recent de l'Institut Nacional de Salut Pública i Medi Ambient holandès ha mostrat que les persones que viuen a prop de l’aeroport de Schiphol estan exposades regularment a concentracions més altes de partícules ultrafines. En els dies d'alta exposició, els nens amb problemes respiratoris pateixen més símptomes i necessiten augmentar la medicació. Barcelona i molts municipis de l’àrea metropolitana tenen habitualment nivells de contaminació atmosfèrica que, en conjunt, suposen centenars de morts evitables anualment. Augmentar l’extensió i l’activitat de l’aeroport de ben segur augmentarà aquests impactes en la salut, sense afavorir una activitat econòmica resilient i respectuosa amb la natura.  

Però no es tracta només dels impactes directes en la salut humana sinó també, i sobretot, de no apostar per un model de creixement desenfrenat que té greus conseqüències en la salut del planeta, i de retruc també en la nostra. 

La pèrdua de biodiversitat i del petit pulmó verd que representaria la destrucció o la deslocalització de l’espai natural de la Ricarda és preocupant, donats els pocs ecosistemes que encara queden a l’entorn de l’àrea metropolitana amb més densitat de població d’Europa, amb afectacions a la salut a molts nivells.

I vet aquí el repte de l’aeroport: ¿un aeroport per al creixement econòmic tal com l’hem entès fins ara, o un aeroport per un creixement sostenible compromès amb les persones i amb el nostre planeta? Expandir l’extensió i l’activitat dels aeroports va en la direcció contrària a l’Acord de París i als compromisos de la UE de reduir el conjunt de les emissions un 55% de cara al 2030. 

Com recull la recent crida per l’acció de la cimera de premis Nobel El nostre planeta, el nostre futur, “la sostenibilitat global ofereix l'únic camí viable cap a la seguretat humana, l'equitat, la salut i el progrés”. Cal repensar els aeroports introduint-hi canvis que els converteixin en infraestructures sostenibles que afavoreixin societats més equitatives i sense emissions. I cal fer-ho urgentment.

Però no partim de zero. Altres aeroports com el nou de Sydney han obert aquest debat (Bull World Health Organ, 2018). Es tracta de donar la iniciativa a noves estratègies de planificació urbana que fomentin solucions sostenibles innovadores. La sostenibilitat i el potencial generador de salut d'un aeroport depenen en gran mesura del seu disseny i la reconversió de la indústria associada. Aquests canvis han d’incloure la substitució dels trajectes aeris de distàncies mitjanes per trajectes en tren, així com altres transformacions. Cal un sistema de taxació que incentivi la transformació verda de la indústria aeronàutica, que reverteixi en una millora de la qualitat de vida de les persones i a la vegada protegeixi el planeta. 

L’ampliació de l’aeroport de Barcelona, plantejada com indispensable per garantir el creixement econòmic de Catalunya, sense considerar l’impacte en la salut planetària (que inclou la salut humana i la salut del planeta) resulta una idea obsoleta, pròpia d’un temps prepandèmic. El debat ha d’esdevenir un debat sobre la necessitat de transformar la mobilitat, incloent-hi la transformació de l’actual concepte d’aeroport. La disposició d'Aena a invertir en l’aeroport de Barcelona hauria d’orientar-se majoritàriament cap a la millora de la seva eficiència, minimitzant la seva empremta de carboni, millorant la mobilitat sostenible i la protecció dels sistemes naturals, de manera conseqüent amb els objectius del Pacte Verd Europeu, i així esdevenir una oportunitat per a un nou temps. 

Josep M. Antó és investigador a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i al Parc de Salut MAR, professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i membre de l’equip directiu del Màster en Salut Planetària UOC-UPF-ISGlobal

Jordi Sunyer és investigador a ISGlobal i director del projecte BiSC

Mark Nieuwenhuijsen és director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal

Xavier Rodó és el cap del programa de Clima i Salut d’ISGlobal