El que no m’ha agradat dels jugadors del Barça
EM VE MOLT DE GUST escriure sobre tot el que no m’agrada del que han fet i dit els jugadors de l’Espanyol en aquests dos partits. És fàcil, però previsible i redundant. I com que em preocupa seriosament el clima que estem creant entre tots, penso que pot ser més interessant i útil que, com a culer, comparteixi el que no m’agrada del que han fet i dit els jugadors del Barça.
No em van agradar les declaracions de Piqué. M’havia semblat enginyós defensant el dret a fer bromes sobre Ronaldo i la seva festa, perquè algú ha de plantar cara a aquest tremendisme disfressat de transcendència de les tertúlies espectacle esportives. Però quan hi ha un clima encès i violent tot el que sigui tirar llenya al foc ho trobo equivocat.
No em va agradar Neymar. Aporta molt a l’equip, però no li aprovo l’actitud que alguns lloen, la seva dedicació a posar nerviosos els defenses rivals. Si respecto tant Messi és perquè ell sí que ha trobat la manera definitiva de posar-los nerviosos, mirar de fer gols sempre, mai caure a terra mentre pots seguir, no deixar de jugar mentre hi ha una opció. Per això a ell li dono autoritat moral quan s’enfada amb la trepitjada al turmell que rep del porter.
No em va agradar Suárez. Haver marcat hauria sigut la seva millor reivindicació, i no pas apuntar-se a cada intent de tangana. Començava a fer fred, al camp, i la millor manera d’escalfar l’afició és permetre que ens abracem celebrant els gols.
Algú em dirà que “s’han de tenir” aquests jugadors amb caràcter, que no es pot anar amb el lliri a la mà i bla bla bla. És un argument de risc: costa saber on poses el límit, i pots acabar defensant que també s’han de tenir jugadors com Pepe.
