23/08/2021

L’Alicia i el seu conill blanc

2 min

M’agrada molt la sèrie estiuenca Companyies bestials, de l’ARA, on diversos personatges coneguts expliquen la relació que tenen amb una mascota. Les fotografies són una meravella (si veure fotos d’animals sols ja emociona, veure fotos d’animals amb humans és optimisme pop). S’hi pot veure, per exemple, la il·lustradora Alicia Teba amb el seu conill blanc Puntito, que va rescatar d’un xou de màgia. M’agrada molt que es digui Alicia, com la de les meravelles, i que tingui, esclar, un conill blanc. A la foto, els seus nassos es toquen amorosament. El conill, per arribar al d’ella, s’ha aixecat sobre les dues potes (potetes) del darrere. Esclar que tots aquests entrevistats estimen la bèstia que tenen (de vegades, triada; de vegades, arribada per atzar) i estan contents de poder explicar les petites simpaties que generen. Seria divertit que l’ARA ampliés la sèrie amb animals i amos desconeguts. En una casa, quan hi ha un animal, hi ha també moltes rialles. La meva filla i jo ens solem enviar missatges de veu amb el nom del nostre gat, per fer-nos gràcia, i fotos d’ell, espatarrat en llocs diversos o amagat en capses i bosses. Ens l’imaginem sortint de festa i anant a restaurants gurmet. Com que riure no és tan habitual a la vida, tenir un desencadenant tan senzill com aquest val molt la pena.

Corrent per la muntanya em trobo dotzenes de persones que corren o passegen amb gossos. Els deixen anar i tot sovint és molt graciós veure un gos, tot dedicat, transportant un pal a la boca, mort d’emoció. Com que deixar anar els gossos per la muntanya no és legal, els amos, així que et veuen, els criden, els fan seure o t’avisen que no fan res. De vegades, ells volen córrer amb tu i els amos, tots amoïnats, criden: “Tor, Tor, no molestis!!!” Jo sempre ric quan un em persegueix i dic: “Vol jugar! M’encanta!” Llavors, els ulls de felicitat d’aquell amo, en veure que no rondinaré, m’alegren el matí, i el dia. 

Empar Moliner és escriptora
stats