L’altra devoció d’Òscar Dalmau
És molt possible que sapigueu que l’Òscar Dalmau, un dels artífexs de La competència a RAC1, a més d’haver desenvolupat una trajectòria mediàtica al voltant de l’humor té una altra devoció: el disseny i l’arquitectura. Ho deveu haver notat per la seva elegant vestimenta i si seguiu el seu compte d’Instagram (@Philmusical). Ara, a més, en parla a la televisió en un programa que ha estrenat RTVE Catalunya. El programa Helvètica s’emet cada dilluns a la tarda i es repeteix els dissabtes al migdia. L’espai fa divulgació sobre tot allò que té a veure amb el món del disseny i els múltiples conceptes i disciplines que hi estan vinculats. Ja se n’han fet dues emissions que podeu recuperar al servei a la carta de la cadena. El primer programa es va dedicar a la tipografia i el lettering, i el segon, al color. Helvètica el presenta Flora Saura i ella traça el fil conductor inicial de cada emissió, introduint la temàtica i entrevistant un professional especialitzat en aquell àmbit. És un format sense plató i això facilita que sigui el programa el que s’acosti a aquell context que volen estudiar. Això aporta un factor clau: demostrar fins a quins nivells el disseny defineix el nostre entorn i sovint no en som conscients. El perquè de les tipografies dels rètols del carrer o de les botigues, la intencionalitat cromàtica en els objectes o l’ús de determinats colors en la senyalística dels semàfors en funció de la cultura, per exemple.
Òscar Dalmau duu a terme una entrevista dins del programa amb un registre que no té res a veure amb el de l’humor. En el primer programa, per exemple, va conversar amb Judit Subirachs, filla de l’escultor Josep Maria Subirachs, per aprofundir en la manera com l’artista jugava amb la tipografia incloent-la en les seves obres. Cada cas que es comenta està sempre ben il·lustrat en pantalla.
A nivell de realització i postproducció el programa potser fa servir poc precisament l’eina amb la qual treballen. És tímid a l’hora d’utilitzar la imatge per ajudar a subratllar conceptes o reforçar idees tenint en compte que és una disciplina que acceptaria bé aquest intervencionisme gràfic. Com que tot el contingut es desenvolupa a base d’entrevistes i converses, potser alguns aspectes queden una mica diluïts. Falten instants en què el programa construeixi un relat amb personalitat pròpia on pugui explicar, sense necessitat de convidats, els elements clau del tema que tracten, un repàs històric o de curiositats vinculades a aquella matèria.
Però, malgrat tot, si sou persones amb curiositat universal, aficionades al disseny o senzillament amb una sensibilitat estètica desenvolupada, el programa us agradarà. Helvètica dura mitja hora, es fa curt i aporta el plaer d’escoltar i veure coses que potser no t’havies aturat mai a pensar. És entretingut i l’acabes amb la sensació d’haver après alguna cosa, i això a la televisió ja és motiu de celebració.
Mònica Planas és periodista i crítica de televisió
