Andorra, Andorra (1995)
Peces històriques
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSArticle de Ramon Barnils (Sabadell, 1940 - Reus, 2001) a 'El Temps' (4-IX-1995). Avui fa vint-i-dos anys de la mort d’aquest periodista lliure i independent, d’un estil incisiu, espontani, hàbil en el joc de paraules tant a la premsa com a la ràdio. Era militant de la democràcia directa i de la catalanitat radical des dels seus temps d’estudiant. Va ser elegit delegat en el clandestí Sindicat Democràtic d’Estudiants de Barcelona pels alumnes de l’Escola de Periodisme de l’Església, acollida en el CICF. Avui és també el Dia de la Constitució d’Andorra, festa nacional que celebra la independència assolida pel Principat l’any 1278 i alhora commemora la carta magna que va entrar en vigor el 1993.
El ministre espanyol de Telecomunicacions, José Borrell (si no et canvies la impossible doble ela final, per exemple amb una enya, Borreñ, Borreño, perquè soni espanyol, ho tens magre, arlot), l’11 de juliol en punt va dir que les emissions per satèl·lit dels terceros canales, TV3 per al ciutadà, havien de regular-se per llei ad hoc –encara, ho heu endevinat, per aprovar–. Cinc setmanes després, el director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), Jordi Vilajoana, declarava que Borrell mateix li havia dit en persona que es podrien trobar fórmules per a les emissions, via satèl·lit, de TV3 el dia 11 de setembre. Què havia passat? El ciutadà descarta, i ben fet, que la llei dels tercers canals s’hagi aprovat, i encara més que s’hagi aprovat en favor de TV3, d’una comunitat autònoma –ni tan sols en favor de totes les comunitats autònomes que, segons la Constitució llur, són les que constitueixen l’estat–. Tampoc no havia passat que el senyor Vilajoana, amb la ingenuïtat tan realista dels publicitaris, hagués regirat un dels arguments borrellians contra l’autonomia de les televisions autonòmiques: digué Borrell que emissions per satèl·lit com les preteses pels catalans podien distòrcer el mercat publicitari. Vilajoana no li hagué de regirar l’argument recordant-li els milions d’anuncis que amb les antenes parabòliques distorcen, fa anys, el mercat publicitari del món sencer. No va caldre res d’això. N’hi va haver prou de fer arribar a les orelles del senyor Borrell que l’estat d’Andorra, amb el català de llengua oficial, situat dins l’àrea cultural catalana i a tocar, físicament, de la comunitat autònoma catalana, pel fet de ser estat té dret a canals de satèl·lit, i sobretot que té un primer governant [Marc Forné] decidit a vetllar pels interessos d’Andorra, vinguin d’on vinguin. No va caldre ni fer-li arribar que, a més, l’actual cap de govern andorrà és valent i caut. Fill d’oficial republicà català exiliat. Així que, gràcies a Andorra, Borrell ha trepitjat Mèrida. Gràcies a Andorra, Borrell, i en general el govern espanyol, si els nostres polítics aprenen valor, cautela de la bona i dedicació als interessos generals, en endavant poden ben dur permanentment Mèrida a la sabata.
