Aneu a la Fira del Llibre Vell

El setembre és un mes afortunat en què el final de la Setmana del Llibre en Català se solapa amb el començament de la Fira del Llibre Vell i d’Ocasió Antic i Modern, que es va inaugurar divendres passat i estarà oberta (al passeig de Gràcia, des de plaça Catalunya fins a Consell de Cent) fins al dia 3 d’octubre. Hi trobareu trenta-i-tants expositors amb casetes plenes de meravelles, a uns preus que us semblaran encara més meravellosos. Des de llibres infantils i il·lustrats preciosos fins a llibres de viatges, obres de consulta, llibres d’art, poesia, novel·les, pensament, còmic, revistes i tota mena de material imprès que us pugui passar pel cap, cada passa que feu per la Fira del Llibre Vell (per abreujar una mica el nom) serà una descoberta i un goig. Llibres amb els quals no comptàveu (perquè la memòria és limitada i no ho podem tenir tot dins el cap, tot el temps) però que, quan els teniu al davant, us adoneu que no tan sols us interessen, sinó que us feien falta. El pregó d’enguany va anar a càrrec del poeta Biel Mesquida, merescudament guardonat enguany a la Setmana del Llibre amb el premi Trajectòria, i la Fira ofereix també una exposició més que atractiva titulada Llibres lliures? Censura i prohibicions a la impremta catalana contemporània. Ha estat comissariada per Albert Domènech i coordinada per Albert Obradors, i es pot visitar a tocar de l’Homenatge al llibre, l’escultura (o poema corpori) de Joan Brossa i Josep Pla-Narbona que hi ha a la cruïlla entre Gran Via i passeig de Gràcia.

Tant la Setmana com la Fira del Llibre Vell són dos esdeveniments de referència, plenament consolidats (la Setmana ha celebrat la seva 39a edició, la Fira del Llibre Vell celebra un aniversari tan rodó com el 70è) i Barcelona també és afortunada de tenir-los. Per això les institucions, començant per l’Ajuntament, haurien de valorar-los com toca: el president del Gremi de Llibreters de Vell, i també poeta excel·lent, Marçal Font, es dol de l’escassa consideració que els governants del Cap i Casal concedeixen a aquesta cita. Fins i tot l’alcaldessa Colau es va fer pregar per assistir a l’acte inaugural, cosa que no es va confirmar fins que a l’Ajuntament no van saber que el ministre de Cultura, Don Miquel Iceta, hi havia confirmat l’assistència. Per la foto, sí; per interès cap al llibre de vell, no.

És una llàstima, perquè les llibreries de vell són el fons, el catàleg, la memòria que sempre diem (els polítics també, especialment aquells que es diuen d’esquerres) que cal preservar i potenciar. Precisament un debat que ha planat enguany sobre la Setmana és l’excés de novetats editorials, en detriment del catàleg i el fons: fins a un cert punt és possible que hi hagi una certa inflació editorial (però imaginem, d'altra banda, els escarafalls que faríem si disminuís el nombre de llibres editats en català). Però, sens dubte, el fons i el catàleg no desapareixeran mentre existeixin les llibreries de vell, mereixedores de tots els aplaudiments i respectes. Hi ha coses que no ho sabeu però us calen: aneu-hi.