Ángel Corella: "És trist que només ens coneguin a fora pels esportistes"

Ens fa esperar mentre acaba de signar factures i papers. Les sabatilles de ballet se les calça per la foto. Ángel Corella dedica la segona etapa de la seva carrera a tirar endavant la seva pròpia companyia de dansa clàssica, que ha rebatejat com a Barcelona Ballet i que ha fet un ERO. Els números no acaben de sortir però no tira la tovallola. A la retina té gravats dos moments: el debut amb l'American Ballet amb 19 anys, i el comiat entre aplaudiments, fa un mes i mig, després de 18 anys sent-ne el ballarí principal.

Què sent després d'haver tancat la seva etapa a l'American Ballet?

Una mica de tristesa, i esperança. Ara passo a una nova etapa en la meva vida i en la meva carrera, que agafo amb moltes ganes però també amb una mica de por perquè ja sabem com està la situació a Espanya i, sobretot, en el món de l'art. No és un país que exploti l'art. En canvi, s'explota molt l'esport. És trist comprovar que l'única fama que tenim a l'estranger és pels nostres esportistes. M'entristeix que se segueixi pensant en Espanya com el país de la castanyola i la pandereta.

¿S'han projectat més els esportistes que els artistes?

L'art, en general, s'ha valorat molt poc. L'esport no té fronteres però l'art tampoc i és una manera d'exportar un país d'una manera més subtil i fins i tot culturalment més evolucionada. Hem tingut grans artistes, però gairebé sempre s'han reconegut abans a l'estranger.

Un dels objectius de la companyia és revertir això perquè els ballarins no hagin de marxar a fora a treballar.

Hi ha professionals que tenen l'opció de marxar a fora però per als ballarins de dansa clàssica sempre és una obligació. És trist veure com els grans talents i els joves estan marxant. ¿En quin país estem vivint? Hauríem de tenir cura dels nostres joves talents perquè es quedin i acabin aquí la seva formació. Hem de sortir de la crisi pel que estem fent nosaltres i no portar sempre gent de fora. Per això volem que la nostra companyia sigui la companyia resident del Liceu. Primer, perquè la gent ja se la sent seva i, segon, perquè el cost és molt més barat. No entenem que portin altres companyies amb un nivell més baix quan hi som nosaltres.

¿Sent, doncs, que no és profeta a la seva terra?

No és només això. És que si diguessis que som una companyia mediocre... però no és el cas. És un producte extremadament bo. No ho dic jo, ho diu la crítica internacional. Som la companyia de moda, ens criden de tot el món. A Nova York hi hem estat dos cops en tres anys i anem a tots els teatres d'Espanya excepte el Teatro Real de Madrid i el Liceu, on no ens volen.

Per què?

El meu problema és que dic les coses massa clares i no cauen gaire bé. Per algun motiu personal que puguin tenir contra Ángel Corella prefereixen no portar la companyia. Als EUA tenen una mentalitat diferent. Si la persona val, no importa del color que sigui. Aquí tenim un problema i és l'amiguisme i la por que la mediocritat es vegi exposada.

El més còmode hauria estat quedar-se a l'American Ballet.

Encara podia haver ballat 6 o 7 anys més però ara la companyia requeria que hi fos al 100%. Artísticament no podríem estar millor. Econòmicament, no tant. I no crec que ho trobi a faltar. Em volia retirar a dalt de tot. No volia haver de marxar perquè ja no podia més sinò que volia que la gent plorés perquè em trobarien a faltar. I va ser molt emotiu.

Amb tots els problemes que li ha comportat, la companyia ha de ser una aposta molt personal.

Però a la vegada és un projecte per al país i per a tots els ballarins. Hi ha qui pensa que faig això per lucrar-me però si fos així no hauria fet una fundació ni hauria invertit el meu patrimoni. I s'està veient com és d'important per a la societat catalana. La gent ens dóna les gràcies per haver portat la dansa clàssica a Barcelona.

¿Que l'escola es vegi des del carrer és per acostar la dansa al gran públic?

Sí, que el ballet no faci por i no es vegi només com una afició sinó com una sortida. A Rússia la dansa és com per a nosaltres el futbol. El futbol està molt bé però ens hem posat tots una vena i sembla que no hi hagi res més.

Li va costar decidir-se per la dansa?

No, perquè és la meva forma d'expressió. El meu pare sabia que tindria molts problemes a l'escola i així va ser. Però com que m'agradava tant, no em preocupava.