Una cultura d’avaluació

La transparència és una de les palanques d’èxit dels sistemes educatius més avançats

Aquest juliol farà cinc anys que ens va deixar en Ferran Ferrer, catedràtic d’educació comparada a la UAB. Un referent de la pedagogia al nostre país. Professor i amic, va deixar un llarg mestratge i un gran buit en el món de l’educació. Pocs dies abans de morir va dir-me: “Ja saps que jo soc un lluitador”. Va lluitar amb la malaltia. En Ferran va estar sempre del costat de la vida, una vida dedicada a l’educació: sempre horitzó, futur i esperança.

En Ferran era una finestra oberta al món. Parlava del que havia vist a Finlàndia, el Japó o Corea del Sud. Amb els informes PISA el catedràtic Ferrer i el seu equip van contribuir al debat educatiu del país durant els anys intensos de la LEC, tot renovant el llenguatge i promovent els conceptes d’equitat, excel·lència i eficiència en el sistema educatiu. Ferrer va anar posant damunt la taula un seguit de reptes i desafiaments pendents en termes de desigualtats educatives. Li agradava generar debat, sempre d'acord amb dades i evidències. Va ser un promotor de la cultura de la recerca i l’avaluació de les polítiques educatives a Catalunya.

Des dels primers informes, el PISA ha servit per desmentir falsos mites sobre els resultats educatius i subratllar les deficiències en qualitat i equitat; també ha estat útil per impulsar l’avaluació del nostre sistema i aprendre dels èxits d’altres països. La cultura de la transparència i la rendició de comptes és i ha estat una de les palanques d’èxit dels sistemes educatius més avançats. El cas d’Estònia, que ha passat al davant de Finlàndia en el rànquing dels països europeus, és un exemple paradigmàtic. Bona part del seu èxit és la transparència i el bon ús de les dades per produir coneixement, per millorar els resultats dels alumnes i del conjunt del sistema.

Ara més que mai, si es vol respondre als reptes que planteja la societat del coneixement, cal transformar el conjunt del sistema i fer-ne una organització d’aprenentatge i de gestió del coneixement

En la seva primera sessió a la comissió d’ensenyament al Parlament, el conseller Josep Bargalló ha parlat de la importància de la “cultura de l’avaluació” com un tret prioritari del seu govern. El conseller, en resposta a l’atac de Ciutadans al model lingüístic, també ens ha recordat que les dades són sempre interpretables. Ben cert: les dades es poden manipular en benefici propi. El conseller, tanmateix, per argumentar la seva resposta s’ha referit a les avaluacions dels informes PISA, a dades de l’INE i del Consell Superior d’Avaluació de Catalunya. Perquè sense dades les polítiques públiques no poden ni millorar ni donar raó del que fan: aquesta és la funció avaluadora.

En altres països seria impensable no tenir un informe amb dades pròpies del departament cada cop que parlem de segregació, de model lingüístic o de menjadors escolars. Encara més, en la majoria dels països d’Europa i de l’OCDE els governs tenen agències d’avaluació independents, que treballen amb equips d’experts i universitats per fer avançar el sistema. De fet, una de les grans promeses de la LEC, que ara es vol repensar, és la creació de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva, com a organisme autònom a partir del Consell Superior d’Avaluació i la Inspecció d’Educació. El conseller ha anunciat el desplegament de l’Agència, i és una molt bona notícia. El principal baluard d’aquesta agència seria la seva independència, que ens permetria reduir un dels mals majors de l’educació a Catalunya: la ideologització dels debats.

En ben pocs dies hem tingut força notícies sobre l’avaluació. D’una banda, es volen certificar els projectes d’innovació a les escoles, amb voluntat d’avaluar i de vetllar per la qualitat dels centres, que és una funció primordial de l’administració educativa. De l’altra, es modifica l’avaluació a secundària per adequar-la al model de competències bàsiques. És un bon moment, doncs, per repensar quin rol juga l’avaluació en el nostre sistema educatiu.

A Catalunya el debat pedagògic està posat en el procés d’aprenentatge de l’alumnat, que ha dut a repensar les escoles i els mètodes d’aprenentatge. Des d’una perspectiva internacional, però, el focus es posa també en el model de sistema –com a sistema que aprèn i ret comptes a la societat–. Ara més que mai, si es vol respondre als reptes que planteja la societat del coneixement, cal transformar el conjunt del sistema i fer-ne una organització d’aprenentatge i de gestió del coneixement. Una bona manera de començar seria fent una agència independent. Segueix sent vàlida la valoració que feia en Ferran Ferrer en perspectiva comparada, insistint en la importància de la recerca i l’avaluació. Deia en Ferran: “Es pot concloure que a Catalunya no només cal augmentar la inversió pública en educació, sinó també que tingui un nivell més alt d’eficiència”. Som a temps d’escoltar-lo.

Més continguts de