BON DIA

Lluís Llach i els xiringuitos polítics

Escric sobre Lluís Llach des de l’amistat, però crec que el dèficit d’objectivitat quedarà compensat pel superàvit d’observació directa del personatge. Ara l’han nomenat president del Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent, títol de “Sí, ministre” per a un organisme de recorregut imprecís en temps d’indissimulada divisió del sobiranisme i agressivitat autoritària de l’Estat. No és ni el càrrec ni el moment ideal per lluir-se sinó més aviat per ser víctima de les bromes fàcils de xiringuito. I, en canvi, en Llach és aquí. Potser el que sobta als crítics és que una persona de 70 anys que té l’ego més que cobert i la vida resolta, i que havia decidit acabar els seus dies al Senegal, dedicat a la seva fundació i a escriure, hagi optat per continuar preguntant-se què pot fer pel seu país sense esperar res a canvi. No anem sobrats ni de talent ni d’esperit de servei. Llach té les dues coses i és fantàstic que les continuï posant a disposició del diàleg sobre el futur col·lectiu.

Més continguts de