Antonio Machado i Catalunya
Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsEl 22 de febrer s'ha commemorat a Cotlliure el cinquantenari de la mort d'Antonio Machado amb un acte que no tingué el relleu que volien donar-li els organitzadors, car havia estat anunciada l'assistència d'altes personalitats de la política, com els presidents dels governs de França i Espanya i els respectius ministres de Cultura, però que només quedà reduïda a la del vicepresident espanyol Alfonso Guerra. La seva devoció pel poeta ara homenatjat és prou coneguda. Els darrers temps del franquisme, Guerra regia, a Sevilla, una llibreria retolada Antonio Machado objecte de diversos atemptats per part d'elements desconeguts però fàcilment identificables per la policia o el governador civil, un fenomen que, més o menys a la mateixa època, es produïa aquí amb les salvatjades comeses contra el Casal de Montserrat, l'estatge del CICF o la llibreria de l'enyorat Joan Ballester. [...]
Antonio Machado, un dels literats de la perifèria enamorats de Castella -com Unamuno o Azorín-, va romandre a Madrid fins que, en apropar-se les tropes de Franco, va ésser evacuat al llavors anomenat Levante feliz per l'allunyament dels fronts de guerra. [...] Després, qui manava el traslladà a Barcelona, on fou allotjat a l'Hotel Majestic i, més tard, en una residència d'escriptors situada a la Torre Castanyer del passeig de Sant Gervasi [...]
En els seus articles, el castellà d'adopció es mostrà ben poc permeable a la realitat de Catalunya, llevat d'alguna observació sobre el paisatge dels encontorns de Barcelona i uns apunts sobre les principals figures de la poesia, que s'expressaven naturalment en una llengua "no del todo transparente" per ell. [...]
Jo estic convençut que Machado, com a figura ben representativa de la cèlebre generació del 98 (la dels pessimistes castellans apareguts després del desastre colonial que esperonà, aquí, l'optimisme catalanista), era, en el millor dels casos, indiferent a les nostres coses i, per això, crec que la bandera catalana sobrava a la seva tomba.
