ABANS D'ARA
Opinió 29/03/2023

L’aportació forastera a l’estudi de la lingüística catalana (1935)

Peces històriques

Joan Coromines
Tria del catedràtic emèrit de la UPF i membre de l'IEC
3 min
Joan Coromines.

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’article de Joan Coromines (Barcelona, 1905 - Pineda de Mar, 1997) a 'La Revista' (I/VI-1935). Les referències entre claudàtors s’han destil·lat de les notes a peu de pàgina. Acaba de sortir l’obra 'Joan Coromines, vida, obra i circumstàncies' (Edicions Revista de Catalunya). Inclou un estudi molt complet de Carles Duarte i Montserrat sobre les dimensions cívica i científica del lingüista Joan Coromines.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

L'estudi científic de la nostra llengua, a diferència del d'altres aspectes de la catalanitat, deu a la intervenció dels no catalans un impuls decisiu, molt més considerable que el que nosaltres li hem donat. Entre els homes de la Renaixença no manquen grans figures que hi han treballat; però en l'obra d'un Milà i Fontanals i àdhuc en la d'un Pompeu Fabra, és ben petita la part de la lingüística si la comparem amb el volum i la transcendència de l'activitat històrico-literària de l'un i gramatical i nacional de l'altre. Si deixem de banda la generació actual, només trobem dos catalans que hi hagin dedicat la millor part de la seva vida, Mn. Alcover i Balari i Jovany. Però no havent rebut cap dels dos una bona orientació inicial, per manca de mestres, i no podent donar-se'n una ells mateixos, pel predomini excessiu de la capacitat d'anàlisi sobre la capacitat de síntesi que caracteritzava llur talent, l'un i l'altre deixaren una obra molt menys sòlida del que podia esperar-se, on les veritats s'han d'anar a pescar en un pèlag de coses dubtoses o impossibles o absurdes. Vet aquí com la major part del que s'ha construït de ferm en l'estudi històric de la nostra llengua és degut a homes que no la parlaven. En això està justament el mèrit dels qui ho feren i la feblesa del que feren. […] Quasi totes les nacions de cultura europea han contribuït a l'estudi del català. Si bé els noms més prestigiosos pertanyen a Alemanya i França, Suïssa resta ben representada; l'Espanya de llengua castellana té el gran nom de Menéndez Pidal; Itàlia duu una aportació preciosa amb els seus Paredi [sobre etimologia], Guamerio [sobre l’alguerès], Morosi [també sobre l’alguerès], Todesco [gramàtica catalana pels italians], i no hi manquen representants dels països anglosaxons [sobre Ramon Llull, principalment], ni dels escandinaus [sobre el mallorquí, especialment] ni dels eslaus [en lingüística comparada], ni àdhuc de la llunyana Finlàndia [recerca històrica]. En general, els treballs dels no catalans sobre el català es caracteritzen per una documentació defectuosa en els nostres fets lingüístics. Evidentment, no tenim dret a fer-los-en un retret, perquè si això ha esdevingut és ben bé per culpa de nosaltres, que havíem negligit de fornir als savis estrangers bones descripcions de la nostra llengua. Com que aquest defecte d'informació condueix molt sovint a conclusions errònies, amb quasi totes les seves obres s'ha de procedir ara a una revisió a fons, i aquesta revisió poden fer-la avui millor que ningú els lingüistes catalans. Però la principal gratitud que devem als mestres estrangers no és pas per les obres que han fet, avui en gran part caduques, sinó pel mètode que ens han ensenyat, l'admirable instrument creat per Bopp i els seus successors, que nosaltres sols potser no hauríem arribat a forjar mai. I en aquest aspecte, tant o més que les figures citades, han influït sobre nosaltres homes com Ascoli, Schuchardt, Saussure, Grammont, G. Paris, Gauchat, Bally, Vossler, Gilliéron, Jud.

stats