Artur Mas i les paraules

"Cal discreció, tranquil·litat i bons aliments", ha dit Artur Mas als consellers. Potser, entre altres coses, perquè La Vanguardia publicava ahir que "els consellers que defensen la consulta pactada ja són majoria". I La Vanguardia és com el pare de la nena de l'anunci de Catalana Occidente. Del Govern ho sap "tot, tot i tot".

En fi. Voler la consulta "pactada" vol dir "no voler la consulta". Si no és, naturalment, que els consellers pensin que Mariano Rajoy es despenjarà amb un: "Ah, doncs, calla, ja us la deixo fer i no se'n parli més!" Però jo no hi comptaria. Potser per això el president també ha dirigit unes paraules als ciutadans: "Cal fixar-se en les coses que es fan i no en les que es diuen". És una frase que s'assembla, de concepte, a aquella que el president Montilla va fer servir d'eslògan. "Fets, no paraules".

Com que el president de Catalunya es dirigeix a mi, una ciutadana, li contestaré humilment: no. Jo sempre m'hi fixaré. La política banalitza cada dia els mots, per desgràcia. Pots dir "nazi" a qui vulguis, pots acusar una família -la seva- de tenir comptes a Suïssa. Parlar és de franc, no cal pensar el que es diu. Amb prou feines el que s'escriu. Però les paraules són el meu ofici, són el que transmeto a la meva filla. Em llevo molt d'hora per posar-les una darrere l'altra. Esborro i corregeixo quan penso que el que vull dir no és entenedor. He donat la meva paraula d'honor i això no pot ser qualsevol cosa. Els fets els dono per descomptats, però vull estar envoltada de persones que no parlen per parlar. Que pensen i creuen el que diuen. Per què si la senyora del forn on compro la coca ho fa, no ho han de fer els que ens governen? Sempre em fixaré en les coses que es fan. Però sempre em fixaré en les coses que es diuen. I demanar-me que no ho faci em sembla poc honorable.