Els assassins i llurs còmplices (1936)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsQuan va arribar a la meva coneixença l’assassinat de Miquel i Josep Badia, tenia pensat, des de feia dies, escriure un article sobre els seus assassins. El títol havia d’ésser: “Anarquistes i Feixistes”. He canviat el títol del meu article. Però conservo el tema. Qui són els assassins dels germans Badia? Els anarquistes i els feixistes. Afegeixo: amb la complicitat, per comissió, de la policia espanyola feixista de Barcelona. Quan el senyor Gil Robles [líder de la dreta] va a Biarritz a veure si encara hi ha manera de conspirar una mica, porta cinc policies al darrere que li guarden el ventre i les espatlles. Per a guardar la vida d’en Miquel Badia, ex cap de la policia catalana, ja s’ha vist que no hi havia a la Prefectura de Barcelona ni una parella de morts de gana disposats a molestar-se. Això constitueix un escàndol que el poble de Catalunya no pot tolerar i que no tolerarà. Davant dels cadàvers dels germans Badia, l’honorable President de Catalunya i els senyors Consellers del Govern de la Generalitat han d’haver comprès per força que la nostra pàtria té plantejat un afer de vida o mort. Miquel Badia i el seu germà Josep han caigut al camp de l’honor, per Catalunya. Tots els catalans ben nats estan de dol, i els que divergíem de la línia política dels germans Badia no pas menys que els altres. Damunt les despulles de Josep i Miquel Badia, feixucs i gloriosos, els plecs de la bandera de la pàtria. Però el poble català es gira d’una revolada i cerca els assassins. No és pas difícil descobrir-los. Són la trinitat de l’anti-Catalunya. Són els agents provocadors estipendiats. Ahir, en Lerroux, el partit radical, els “jóvenes bárbaros”, El Progreso. Avui, el “Comité”, anònim, la FAI, els pistolers, Solidaridad Obrera. Són els feixistes, hereus de l’esperit i dels mètodes dels Governs de la monarquia i del bienni radical-cedista. Són els policies forasters, agents d’enllaç entre els provocadors instal·lats a l’interior i l’enemic situat més enllà de les fronteres de Catalunya. Aquest enemic, avui, no és el Govern de la República espanyola. És el feixisme espanyol. I el feixisme espanyol té un aliat poderós, un aliat al qual els dirigents feixistes donen tant de valor, si no més, com als militars, guàrdies civils i policies feixistes. Aquest aliat és la Confederación Nacional del Trabajo (CNT), controlada per anarquistes mercenaris i assassins professionals de la Federación Anarquista Ibérica (FAI). I quan dic això sé de què parlo. No hi haurà llibertat a Catalunya mentre els sindicats obrers catalans estiguin sotmesos a la tirania d’aquests agents provocadors maniobrats pels enemics de Catalunya. [...]