16/03/2021

AstraZeneca, en el punt de mira

4 min
Preparatius per administrar la vacuna d'AstraZeneca a Milà, Itàlia.

D'ençà que es van començar a administrar les vacunes del covid-19 arreu del món, les informacions sobre els avenços o retrocessos en la vacunació a escala global no han deixat de succeir-se amb més o menys polèmica. En aquest context, i ara que semblava que, seguint les recomanacions dels especialistes, la població estava perdent la por a vacunar-se i la gent començava a desitjar que arribés el seu torn, una munió de dubtes tornen a minar la confiança social. Aquest cop, per l'aparició de tromboembòlies en persones a les quals s'havia administrat la vacuna d'Oxford/AstraZeneca (AZ). Diversos països, entre ells l’estat espanyol, han aturat la vacunació amb AZ. Però ¿és cert que AZ provoca trombosis? 

Afirmar que la vacuna AZ indueix la formació de trombes és ser molt agosarat. Ho demostra el fet que, dels 17 milions de dosis AZ que han estat administrades al Regne Unit i a la Comunitat Europea, només s'han comptabilitzat 37 casos de tromboembòlies. Una xifra que representa un 0,00021% de la població vacunada amb AZ en aquests països. 

La ciència es caracteritza pel seguiment del mètode científic, i no es pot fer cap afirmació sense que s'hagi demostrat prèviament. És per aquest motiu que les autoritats competents, com ara l'Agència Europea de Medicaments (EMA), estan estudiant si veritablement es pot demostrar una relació causa-efecte sobre la vacuna i les trombosis aparegudes.

Per altra banda, l'OMS segueix donant suport a la vacunació amb AZ. Tot i que ha obert una revisió de les dades, ha anunciat que fins que els estudis no diguin el contrari, recomana l'ús i l'administració d'aquesta vacuna. Aquesta organització es basa en els resultats de l'assaig clínic, en què es demostra la seguretat i l'eficàcia d'AZ. 

La companyia AstraZeneca va emetre un comunicat el diumenge 14 de març en el qual afirmava que, entre les persones que van ser incloses a l'assaig clínic d'AZ, es van descriure menys tromboembòlies en el grup de persones que rebien la vacuna que no pas en aquelles que no l’havien rebuda. De fet, més enllà dels efectes secundaris que han experimentat aquelles persones a qui s'ha subministrat la dosi de la vacuna i que ja preveia l'assaig –com ara la febre, el dolor muscular, la inflamació local fruit de la punxada, etc.–, no se'n coneixen gaires més. 

També es basa en aquestes dades la Societat Internacional de la Trombosi i l'Hemostàsia, que ha emès un comunicat en què segueix donant suport a la vacunació amb AZ. També afegeix que, tenint en compte els milions de dosis ja administrades, si hipotèticament s'arribés a demostrar una relació d'AZ amb un increment de la freqüència de coàguls sanguinis, serien tan extremadament improbables que faria de la vacunació amb AZ una eina recomanable. Sense anar més lluny, la incidència de patir un accident vascular és de 500 per cada 3 milions de persones (0,016%) en la població general en dos mesos. Una dada molt per sobre de la proporció d'accidents vasculars que hipotèticament podrien ser induïts per la vacuna AZ. Així doncs, els beneficis de la vacunació en la societat superarien els seus possibles efectes adversos. 

Dit això, en el procés posterior a l'aprovació del medicament hi ha un període de farmacovigilància per part de les agències reguladores. Això vol dir que s'han d'estudiar els nous efectes secundaris que puguin aparèixer –si n'hi ha– i fer-ne un seguiment. De fet, això és el que s'està fent ara: buscar si realment aquests trombes tenen l'origen en l'administració de la vacuna. Però no es pot caure en el parany de pensar que tota nova patologia descrita a la població que ha rebut la vacuna n'és un efecte directe. Diferents patologies són diagnosticades cada dia independentment de si has rebut o no una vacuna. 

Docents rebent la primera dosi de la vacuna d'AstraZeneca al pavelló esportiu de la Universitat de Sevilla.

De moment hi ha dades que avalen l'eficàcia d'AZ i dels beneficis de la vacunació en la lluita contra el covid-19. Tot i això, la ministra de Sanitat del govern espanyol, Carolina Darias, ha suspès cautelarment l'administració de la vacuna d’AZ fins a tenir les conclusions de l'estudi de causalitat fet per l’EMA. Però la realitat és que només s'ha descrit un cas de trombosi de les 939.536 dosis administrades a tot l'estat espanyol, mentre que la probabilitat de morir per covid-19 supera de llarg aquesta proporció. Això fa pensar que a Europa s’ha instal·lat una por injustificada (almenys amb les dades que hi ha actualment damunt la taula) i que ha desencadenat un alarmisme preocupant. La manca de rigor i de mirada crítica han aturat la vacunació amb AZ. Vacunar la gent més vulnerable hauria de ser l'objectiu principal i, tenint en compte que les dosis de les altres vacunes aprovades arriben en comptagotes, s'hauria de donar resposta a aquesta necessitat amb AZ. 

A més, veient el ritme de vacunació que té lloc als Estats Units amb les seves vacunes (Pfizer i Moderna) i sabent que el president Biden vol tenir una bona part de la població vacunada aquest juliol, tot fa pensar que no hi haurà grans enviaments de dosis a Europa per part d'aquestes companyies en els mesos vinents. Per tant, si es vol complir el calendari establert de la vacunació, l’administració d’AZ sembla inevitable. La reducció de la mortalitat en països amb els percentatges de vacunació avançats com Israel és clara, i s'ha de treballar perquè Europa i el nostre país aconsegueixin aquesta fita com més aviat millor. La vida de moltes persones està en joc.

Núria Coll-Bonfill és investigadora a la Saint Louis University School of Medicine

stats