15/11/2022

Atacar museus per salvar el planeta

2 min

És lleig autocitar-se, però en aquesta columna vam anticipar que la febre d'atacar obres d'art famoses amb pots de sopa, salses i purés acabaria afectant Goya, i així ha estat. La peça escollida no va ser La gallina ciega, com havíem aventurat, sinó la parella de majas, la nua i la vestida, i l'agressió no es va produir per llançament de brou, sinó per adhesió de les mans d'unes activistes de Futur Vegetal als marcs d'aquestes obres. Futur Vegetal és una organització que proposa resoldre la crisi climàtica mitjançant un sistema agroalimentari basat –exacte– en els vegetals. Molt bé.

També són de Futur Vegetal la parella d'activistes que han dut a terme per primera vegada a Barcelona una d'aquestes protestes que consisteixen a atacar un museu per desfogar l'ansietat climàtica. L'escollit va ser el Museu Egipci, perquè la cimera COP27 se celebra aquests dies a Egipte, a Sharm al-Sheikh. Molt bé també, ningú els pot discutir la coherència. Van embrutar amb un líquid vermell i negre (que representava sang i petroli) una vitrina amb una mòmia faraònica de més de dos mil anys, i van desplegar una pancarta en què es llegia “Copca-Cola”, ironitzant amb el fet que la marca Coca-Cola sigui patrocinadora de la COP27. Novament bravo, tots sabem que la Coca-Cola és del dimoni i que els bons beuen Pepsi.

Llegits i escoltats els arguments dels qui duen a terme aquestes accions, i dels qui les aplaudeixen i hi donen suport, només es pot concloure que són ridícules i estèrils. També pernicioses, perquè no tenen cap efecte sobre allò que se suposa que denuncien (la inacció dels governs per combatre el canvi climàtic), i sí que contribueixen al menyspreu del patrimoni cultural, que és una manera de fer més lletja, crispada i agressiva la nostra vida com a ciutadans. Parteixen d'una disjuntiva que, senzillament, és absurda, a saber: què és més important, conservar l'art o salvar el planeta i les vides humanes? La pregunta seria: on és el dilema? Quin impediment suposa per a les polítiques d'emergència climàtica (urgents i necessàries, per altra banda) el fet de respectar l'art i els museus? No és que no hi hagi contradicció entre una cosa i l'altra, és que (en una lògica que a alguns els deu semblar obsoleta però que segueix sent vàlida) estimar la natura i estimar la cultura són els dos fonaments d'una certa idea de la vida. Una que faci possible la convivència, el progrés, la pau i una mica de bellesa.

La idea que els museus són llocs d'hipòcrita especulació, com afirmen per defensar el fet d'atacar-los, també és falsa. Els museus pertanyen a la mateixa estirp que les biblioteques, les llibreries, els teatres, els auditoris, les sales de concerts o els cinemes: espais on s'exhibeix, o es posa en comú, el millor que hem estat capaços de fer com a espècie, que és el nostre pensament i la nostra creació artística. Si destruïm això no salvem el planeta: ens destruïm a nosaltres mateixos. Poden no creure-ho, però la falta de respecte per l'art és tan tòxica i letal com les emissions descontrolades de CO₂.

Sebastià Alzamora és escriptor
stats