ABANS D'ARA

Sense atiar el discurs de la por

Dues notes breus d’opinió d’Ignasi Pujol (Barcelona, 1982-2014) publicades a l’ARA en l’interval d’una setmana (19-9-2013 / 26-9-2013). Dilluns farà cinc anys que va morir aquest jove professional que excel·lia en el conreu d’un periodisme econòmic que tocava de peus a terra. Era incisiu, directe, documentat, serè, pràctic, evitava fiar-ho tot a les especulacions teòriques. Aquestes dues peces responien al clima social, econòmic i polític d’uns moments en què creixien incerteses que encara avui no s’han dissipat, i en què dominaven expectatives legítimes respecte a l’acció dels governs que no han estat satisfetes. 

És molt d’agrair la claredat amb què es pronuncien alguns empresaris i directius sobre una possible independència de Catalunya (Xavier Adserà, José Manuel Lara, Alain Minc, Josep Oliu...). Sigui en el sentit que sigui. Són veus que cal escoltar. També és comprensible que molts no vulguin decantar-se, perquè, en el fons, el seu no és el terreny polític i estan predestinats a adaptar-se a l’entorn que calgui en cada moment. El que no és d’agrair és la utilització partidista d’aquestes (escasses) declaracions del món empresarial, creant alarmisme i atiant el discurs de la por; en definitiva, intentant tancar el debat sobiranista. Per sobre de tot hauria de prevaldre la sensatesa, tenint en compte que hi ha moltes incerteses (no penso que sigui intel·ligent negar-les) i que és aviat per visualitzar el marcador final. 

Prou de bla, bla, bla

La indústria és un sector clau en la recuperació econòmica espanyola (i especialment catalana, motor industrial de l’Estat). I, el més important, s’ha de garantir que segueixi sent clau més enllà en el temps. Per això resulta incomprensible que quan els governs s’han omplert la boca dient que la construcció i el turisme no podien ser els únics pilars de l’economia del futur, en paral·lel no hagin sabut fer els deures. És a dir, crear un entorn més propici per a l’activitat industrial (gran captadora d’inversions i generadora de llocs de treball). I més encara quan això sovint no passa per invertir recursos econòmics, ara escassos, sinó per impulsar realment una simplificació administrativa. Les empreses (Seat, Nissan, Alstom...) sí que han fet els (dolorosos) deures i han donat lloc a una devaluació interna molt important, que ens ha tornat a fer competitius. S’han retallat sous, plantilles i condicions per adjudicar-se nous projectes o per salvar empreses senceres. Els polítics no han complert. Només paraules.

Més continguts de