Aznar, Illa i la presó
Aznar digué als seus seguidors: "Si negocies pressupostos en una presó, t'associes amb presidiaris i pactes una amnistia amb delinqüents, que no t'estranyi acabar a la presó, perquè és el teu ambient". Aleshores, un soldat de Sánchez desembeinà l’espasa. Era el president Illa: “És vergonyós amenaçar amb la presó qui pensa diferent de tu”. Tot seguit, una veu llunyana el replicà: “Ho diu pels catalans enviats a presó perquè pensen diferent d’ells? Pels infiltrats? Pels perseguits amb Pegasus quan ell era ministre?”
A Puigdemont, Illa li va posar molt fàcil la rèplica. El president fa de soldat de Sánchez amb gran zel, el mateix que tenen els encara exiliats per recordar-li de bracet de qui es manifestava l’octubre del 2017.
Tan senzill, i tan just, que hauria estat replicar a Aznar allò de “qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra”. Ambient de presó, diu? Per la presó va passar Eduardo Zaplana, ministre i portaveu del govern Aznar a la seva última legislatura. També hi va anar Luis Bárcenas, tresorer del PP, aquell que feia uns apunts comptables a mà en què apareixia M. Rajoy. El qui fou vicepresident del govern Aznar, Rodrigo Rato, també va estar entre reixes per les targetes black de Caja Madrid. Jaume Matas, que també va ser ministre d’Aznar, va ingressar a la presó. Igual que Ignacio González, que va ser president de Madrid. La presó no és un ambient aliè a amics, coneguts i saludats d’Aznar.
Aznar no amenaça Sánchez perquè pensi diferent d’ell, sinó perquè governa després d’haver concedit indults i pactat una amnistia als independentistes catalans. I Sánchez sap que l’amenaça de la presó no és només una escalfada de boca d’un expresident ressentit, sinó el somni de més d’un vigilant de l’estat profund.
