Aznar i Rajoy segueixen mentint

Hi ha moltes coses a comentar sobre la declaració d'Aznar i Rajoy com a testimonis al judici sobre la caixa B del PP, des d'un cert biaix per part del president del tribunal a l'hora d'interrompre els interrogatoris (semblant al que ja vam veure al judici sobre la Gürtel del 2017, on també va declarar Rajoy, com ell mateix va recordar) fins al fet que TVE no emetés en directe un fet d'evident i notori interès públic com la declaració de dos expresidents del govern (sí que ho va fer TV3), passant, evidentment, pel capteniment dels dos personatges: arrogant i agressiu Aznar amb els seus interlocutors (“Vostè és socialista?”, “Vostè és l'advocat de Puigdemont?”), cínic i fingidament indignat Rajoy davant de les acusacions de Bárcenas (“Això és surrealista, és un deliri, és absurd, ja és hora que això s'acabi, s'ha fet mal a molta de gent”). Cadascú en la seva línia habitual: Rajoy, almenys, no es va posar mascareta per connectar-se online des de casa seva, com sí que va fer Aznar “per complir les normes”.

Abans de tota consideració, però, n'hi ha dues de prèvies que crec que són obligades davant de tot aquest espectacle depriment i indigne. La primera és que la democràcia és incompatible amb la corrupció. És així de senzill: o hi ha corrupció o hi ha democràcia, però les dues coses no poden conviure. És obvi que veure desfilar dos presidents de govern i una corrua de ministres en un judici per la corrupció del seu partit, ni que sigui com a testimonis, evidencia un fracàs greu de l'administració i del sistema polític i institucional. Fa gairebé peresa haver de tornar a escriure que, a qualsevol d'aquestes que anomenem democràcies avançades es pagarien conseqüències ben severes. El cas seria enjudiciat, naturalment. Però abans i mentrestant, davant de la societat, haurien de ser notoris els efectes d'una escandalera com aquesta, sostinguda al llarg de tants d'anys i que afecta l'actuació del partit a tots els indrets on ha governat. Robaven a la ciutadania per beneficiar el partit i els seus dirigents, així de simple. No hi ha democràcia que pugui assimilar ni normalitzar això. Dir que el PP ja ho va pagar amb la moció de censura del 2018, o amb els successius mals resultats electorals, és fer trampa. El PP segueix sent el partit de referència no tan sols del sistema polític espanyol, sinó també de les elits econòmiques i financeres, així com de les que dominen els poders de l'Estat. I la majoria dels mitjans de comunicació, naturalment.

La segona qüestió és que un testimoni no pot mentir en la seva declaració davant d'un tribunal. Un acusat sí, però un testimoni no. És un delicte greu. Aznar, Rajoy, Cospedal, Arenas, Álvarez Cascos o Matas ho han fet, ostensiblement, durant aquestes jornades del judici per la caixa B. Rajoy també va prestar fals testimoni al judici de la trama Gürtel, i al dels líders del Procés. Ho sap tothom a la sala del judici i ho sap qualsevol ciutadà que ho vulgui veure. I això, novament, corroeix la idea mateixa de democràcia i d'estat de dret.

Sebastià Alzamora és escriptor