09/11/2022

Badaoui, una expulsió no justificada

3 min
Imatge d'arxiu d'un CIE. En un centre com aquest s'ha enviat l'imam Mohamed Said Badaoui, que té una ordre d'explusió del país.

El cas Badaoui (Mohamed Said Badaoui) és un cas clar i evident del racisme institucional de l’estat espanyol. En aquest article no parlarem de l’excepcionalitat que genera la llei d’estrangeria ni de la retallada de drets bàsics a què sotmet la població migrada amb l'excusa o la justificació de les necessitats de gestió del fet migratori. 

Aquest article vol discutir els posicionaments d'una part de la societat catalana que es va expressar contra la declaració de la Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya que donava suport al Sr. Badaoui. Arran d'aquesta declaració, van aparèixer molts comentaris que criticaven aquest suport i que es manifestaven a favor de la seva expulsió.

Qui llegeixi l’acusació policial contra el Sr. Badaoui veurà clarament com la Policia Nacional ha procedit a la construcció d'un "enemic de la societat" fet a mida. Una construcció que és típica de tots els processos de construcció de bocs expiatoris. Aquesta construcció no és possible sense la triangulació d’elements que s’han de conjuminar per dibuixar el personatge perfecte, exposar-lo a la plaça pública i executar-lo sense judici. Per fer això la policia espanyola ha fonamentat la seva argumentació en l’acusació de "radicalisme ideològic" i ha construït un relat que en cap moment presenta cap element delictiu que permeti justificar l’acusació. El que està en el centre de l’acusació és la pràctica religiosa del Sr. Badaoui i el seu activisme social i polític, que, segons la policia espanyola, representa una amenaça. 

L'informe evidencia que el Sr. Badaoui ha estat sotmès a un seguiment i una vigilància policial exhaustius durant molt temps, però que, malgrat això, la policia no ha trobat cap prova ni indici de cap delicte. Si n'haguessin trobat hauria estat acusat penalment. Descartada la possibilitat d’una acusació penal perquè no hi ha cap delicte, què hi ha en el cas Badaoui?

Imaginem que tot el que diu la policia sobre el Sr. Badaoui és veritat (que és un home "radical, masclista i occidentalòfob"). I ara anem a pams.

Sobre la radicalització. Més enllà del debat sobre què vol dir radicalització, en termes religiosos, i de com abusen d'aquest terme els serveis de seguretat dels estats, l’acció de radicalitzar o radicalitzar-se és un fet democràtic. En un context de democràcia les ideologies tenen dret a radicalitzar-se. La radicalització o la radicalitat no són sinònims de violència. Per això, suposant que el Sr. Badaoui sigui un “radical”, s’ha de reconèixer que té tot el dret a ser-ho. 

Sobre el masclisme. És gairebé indiscutible que el masclisme és un element estructural de la nostra societat. És un element cultural que impregna totes les capes de la nostra societat. Tots els homes participem en certa mesura del masclisme. Així, el masclisme del Sr. Badaoui  no és cap excepció. Però resulta que la batalla contra el masclisme és una batalla cultural i això significa que s’han de canviar i transformar les estructures del masclisme i també cal que s’actuï quan hi hagi actes i actituds masclistes. Però en cap cas podem expulsar una persona pel fet de ser masclista.

Sobre l’occidentalofòbia. Criticar Occident des del món de les idees fins al punt de fer-li una esmena a la totalitat no és cap delicte, ni cap acte immoral ni indesitjable. Des de la confrontació de les idees tenim dret a discutir-ho tot. Si el Sr. Badaoui és un antioccidental, quin problema hi ha? Teories que critiquen Occident i la modernitat europea n'hi ha per donar i per vendre dins de la producció intel·lectual del mateix Occident. 

Acceptant la narració policial (que mai ha de ser acceptada a la lleugera), la discussió amb el Sr. Badaoui seria de confrontació d’idees, però mai en termes de retallada de drets. Justament la radicalitat democràtica passa perquè els drets no es toquin malgrat les diferències ideològiques o de creença que hi pugui haver entre els ciutadans (uns ciutadans que, per radicalitat democràtica, hem de considerar sempre com a iguals davant la llei).  

No hi ha cap justificació que avali l’expulsió del Sr. Badaoui. El tracte que rep és de racisme institucional perquè no és tractat en igualtat de condicions respecte a qualsevol persona “autòctona”. Se li ha vulnerat la presumpció d’innocència perquè no s’ha demostrat la seva culpabilitat i se li ha vulnerat la llibertat perquè està tancat al CIE sense haver comès cap delicte ni ser jutjat per un tribunal. El cas Badaoui és rellevant perquè demostra que tota persona migrada de creença musulmana, segons l’Estat, és potencialment sospitosa.

Mostafà Shaimi és professor a la UdG i formador en dinamització comunitària
stats