Els ballets russos de Montecarlo al Liceu (1934)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe la crítica especialitzada de Sebastià Gasch (Barcelona, 1897-1980) publicada a 'Mirador' (17-V-1934) sobre una companyia d’èxit en una Barcelona llavors molt atreta per la dansa. És una mostra del talent i l’erudició del periodista català del segle XX més expert en dansa, però també en circ, 'music hall', jazz, flamenc, tango i teatre de varietats en el Paral·lel efervescent dels anys d’entreguerres.

 

[...] Les danses populars exigeixen un ambient especial. El seu ambient. És en aquest on donen el màxim rendiment. La dansa flamenca a les coves de Granada o en un cafetí fumós de Sevilla o Málaga. El tremolor espasmòdic del shimmy negre a Harlem. La sardana a l'Empordà. Però traslladeu aquestes danses a un escenari i veureu com s'aigualeixen automàticament. I és que una cosa és la dansa popular i una altra la dansa de teatre. La dansa popular és el diamant brut. La dansa de teatre és el diamant polit. I per a polir aquest diamant, per a alleugerir la pedra preciosa del llast de la part terrosa, de la ganga que la cobreix en el seu estat natiu, per a refinar la dansa popular, per a convertir el tumult dels sentits en disciplina raonada, cal un estudi conscienciós. Ara, al Liceu, s'ha instal·lat l'expressió més precisa i més perfecta, més pura, de la dansa de teatre. Els Ballets Russos de Montecarlo. És a dir, el triomf de l’anti-temperament, de l’anti-espontaneïtat. Millor dit, temperament, improvisació, espontaneïtat, corregits per la regla. El triomf de l'escola. [...] La dansa és arquitectura mòbil. Una armadura rectilínia de relacions intercanviables i relligades per un sistema de corbes. La dansa organitza el moviment com l'arquitectura l'espai i l'escultura els volums. El dansarí és un cos estilitzat que s'expressa en un llenguatge abstracte de volums i línies. […] Els Ballets Russos de Montecarlo són l'expressió més perfecta de la dansa d'escola, de teatre. Aquesta companyia, que ara ha debutat al Liceu, és la mateixa de l'any passat, amb l'afegitó de Tamara Tumanova, dansarina de gran raça, posseïdora d'una tècnica magistral, i de Roman Jasinski, dansarí de vàlua, polonès, d'aquella Polònia que ha donat tan admirables artistes com Nijinski i Idzikovski. La Tumanova i Jasinski havien abandonat la companyia per a fundar els Ballets 1933. Desfets aquests, els dos joves desertors s'han reintegrat a la tropa que els feu famosos, i que aquesta temporada estrena tres ballets: Choreartium, muntat per Massin, Union Pacific, amb coreografia de Massin i Lixin, i Nocturn, muntat exclusivament per aquest darrer, el formidable ballarí convertit en mestre de ballet. [...] Aquesta companyia, gràcies a l'entrenament constant d'una actuació ininterrompuda –de setembre passat ençà no ha parat de treballar–, se'ns presenta ara més homogènia, molt més disciplinada, i els seus elements han perfeccionat la seva tècnica formidable, que es manifesta amb una fluïdesa admirable, amb aquella melodia continua, de què parlava Wagner. Aquests Ballets han reprès Les sílfides, famosa coreografia de Fokin sobre música de Chopin. Amb Giselle i El llac dels cignes, són la mostra més pura d'aquell “ballet blanc” de l'època romàntica la qual, curiosa paradoxa, per a la dansa fou una època de classicisme exaltat, el somni d'un geòmetra. Les sílfides són l'expressió més pura de la dansa desinteressada, desposseïda de literatura, la dansa per la dansa, la dansa bella en si. Harmonia sense segones intencions. Geometria. Abstracció. Nombre. Dansa pura. […] Admirable Massin! Genial coreògraf! La seva tècnica formidable s'alia a unes dots prodigioses d'invenció, imaginació plàstica i creació de formes i moviments inèdits. Simfonia coreogràfica en la qual cada ballarí és un instrument concertant, part d'un conjunt supeditada rigorosament al tot. [...]