07/08/2021

Bancs a la costa

2 min
Bancs a la costa

Surto de l’estació i ja estic cansat. Al migdia, el sol cau amb una verticalitat suïcida, que no permet ombres ni calma. Malgrat temperatures tan temperades com les d’aquest any, ara mateix fa una xafogor emprenyadora, i les primeres gotes de suor em rellisquen front avall. M’assec en un banc, sota una palmera de la Rambla de Badalona. Davant meu s’estenen terrasses, vies de tren i més enllà la platja, a aquestes hores atapeïda de banyistes. Com cada estiu, els bancs públics més propers a la sorra s’omplen de tafaners que s’entretenen amb el lent moviment de les onades, i de la massa humana que entra i surt de l’aigua, que es cou al damunt d’una tovallola de colors estridents, i es treu o es posa els sostenidors segons estigui en mode topless o tèxtil.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Els bancs de les platges són els més tristos a l’hivern, semblen fets per plorar de melangia per un amor perdut. Però quan arriba el bon temps es converteixen en extensions del litoral, despulles d’un naufragi que el mar ha empès contra la costa, i que han sigut colonitzats per tota mena de vida humana. Les famílies hi arriben espolsant-se la sorra dels peus, alguns els aprofiten per vestir-se o per donar aigua fresca als nens, sempre assedegats. Són parada obligada per recollir els estris de bany amb calma, per posar-se bé la samarreta o fer un cigarret. Al meu costat, una sorollosa colla d’adolescents ha ocupat el banc veí, plegant tovalloles i fent plans per a aquesta tarda. Els dies de la joventut transcorren lents i plàcids, tenen hores per a tot, no semblen haver de passar mai.

L’Ajuntament badaloní coneix aquesta funció social dels bancs públics, i ha anunciat una gran inversió en mobiliari urbà, incloent-hi vuitanta-cinc nous bancs que ja s’han començat a instal·lar. A fi de conscienciar la població sobre la seva importància, van acompanyats d’una etiqueta ben visible on hi consta el preu i un missatge perquè la gent en tingui cura. El banc com a conquesta de l’espai públic, com a lloc de reunió i esbarjo per als veïns, un oasi de pau on perdre el temps badant.

Els adolescents marxen, i arriben tres iaies i un gosset, que es posen a xerrar i a prendre el sol. No passa ni una mosca aquest migdia d’estiu.

stats