'En defensa de la democràcia i la sobirania': l'editorial d'Antoni Bassas
Una paraula de només tres lletres obre avui la nostra portada: ‘xoc’. El xoc entre Alemanya i Grècia escenificat ahir en la roda de premsa celebrada a Berlín entre els ministres de Finances dels dos països. Una roda de premsa dura, gens diplomàtica, molt pròpia dels temps d’emergència social que viu Grècia i de la impassibilitat germànica, i que va proporcionar un moment d’enorme intensitat política i simbòlica. A Berlin, en territori alemany, el ministre grec va expressar-se en aquests termes.
Al vespre, milers de grecs es van concentrar davant el Parlament acabat de constituir.
Sobre Grècia, hem repetit que els seus comptes públics serien molt millors si fessin pagar impostos a tots els rics, i per no entrar en més detalls, diguem-ho així: que la crisi grega té, inicialment, causes gregues, agreujades ara per la duresa de la solució europea.
Tant en les paraules del ministre de finances grec com en la gent al carrer davant el seu Parlament a la plaça Sintagma hi baten dues pulsions: la de no empènyer un país cap a la desesperació, la de protegir la democràcia dels seus enemics –els nazis, per exemple–. I un altre, igual d’important: el de reconèixer la sobirania popular dels grecs com a font de legitimació de les polítiques que se’ls apliquen. I en aquest sentit, concentrar-se davant el Parlament és subratllar la propietat de la sobirania.
La posició grega és perfectament comprensible. Aquestes dues pulsions, protegir la democràcia i subratllar la sobirania, són pròpies de qualsevol poble modern. Per això es troben a la base del procés a Catalunya. Les hem vist aquí, hem experimentat a Catalunya la consciència clara que no s’havia respectat la democràcia en ocasió de la sentència de l’estatut i que érem objectes d’un tracte polític, fiscal, cultural tan barroer que a cops entrava dins la humiliació.
Ara que semblen lluny l’11-S o el 9-N amb la seva explosió de coratge encomanadís, ara que el procés sembla hibernar víctima dels rigors preelectorals, ens permetem afirmar que la profunditat de la reclamació de bona part de Catalunya en defensa de la democràcia i en la reclamació de la sobirania continua latent. Continua latent perquè és sòlida en les seves raons i pràctica en les seves demandes. A Catalunya no serà possible un gir social i polític sense un gir nacional.
