Biblioteques i canvi climàtic
El Premi Internacional a Millor Biblioteca Pública del 2023 que atorga la Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA) a biblioteques noves és per a la barcelonina Gabriel García Márquez, inaugurada ara fa un any. Quina alegria. Com llegíem a l’ARA, les altres candidates eren la Janez Vajkard Valvasor de Krškov (en un antic monestir, a Eslovènia); la City of Parramatta (d’Austràlia), i la Shangai Library East (a la Xina). “El més important és com dona sentit a la cultura, l'educació i el servei", ha dit el gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona, Ferran Burguillos, que ha recollit el premi amb la directora, Neus Castellano. Aquestes paraules són importants, perquè no es premia només l’arquitectura.
I és que, a propòsit d’això, no fa gaire vaig anar, en missió literària, a la del meu poble natal. No era la que jo havia trepitjat d’adolescent, esclar, que era molt petita i tenia tan pocs títols que de seguida me la vaig haver acabat. Aquesta nova era àmplia, preciosa, i hi havia grans finestrals que mostraven el paisatge. Però aquesta qüestió, la dels finestrals, que és una tendència en les biblioteques de nova construcció, sempre em fa rumiar. Entenc que les biblioteques dels països nòrdics hagin de tenir-ne molts, de finestrals, i parets de vidre, per aprofitar la poca llum. Però a les biblioteques de països mediterranis, com el nostre, trobo que els finestrals fan calor, cremen els llibres i sempre s’han d’acabar tancant amb cortines o la llum destorba i no es pot llegir bé. La despesa en aire condicionat pot passar que sigui més important que la despesa en títols nous. Trobo que una certa foscor ajuda al recolliment que cal per llegir. No sé si això els passa als altres lectors ni si el personal que treballa a les biblioteques estaria d’acord amb mi. Però esclar, per a mi, la biblioteca perfecta és la d’El nom de la rosa.
