Bizum i Hisenda: entre el frau i la privacitat
Una de cada cinc persones a l’estat espanyol prefereix pagar en efectiu en lloc de fer servir un mitjà electrònic. És molt poc. De fet, és el percentatge més baix d’Europa. Així ho afirma un estudi de la consultora PwC acabat de sortir del forn. I tot indica que aquesta tendència només pot créixer, amb l’explosió de l’ús de Bizum i del seu futur desplegament a escala europea.
Ara que hi penso, jo mateixa només conec un parell de persones que prefereixin l’efectiu. Una d’aquestes persones és responsable de banca digital en un gran banc. «Ho saben tot», em diu, i s’entén que no cal que els teus propis companys de feina tinguin accés a què fas o deixes de fer. L’altra té una petita empresa unipersonal; no me’n dona detalls, però sé que pateix per tirar-la endavant. Mateix comportament, dos motius diferents: la privacitat i el frau fiscal –que no deixa de ser una altra forma de privacitat, però amb motivacions econòmiques.
Avui dia, preservar la privacitat, fins i tot quan hi ha poc a amagar, té un cost elevat. Pagar amb el mòbil —aquest apèndix inseparable del nostre cos— és tan extremadament fàcil que no admet comparació amb anar carregat de monedes, comptar-les, o arriscar-se que el comerç no tingui canvi. Quan es confronten valors com la privacitat amb d’altres com la conveniència i la comoditat, gairebé sempre guanyen aquests últims. I si no us ho creieu, pregunteu-ho al petit comerç, al del carrer. Per això, d’aquest un de cada cinc que paga en efectiu, diria que són ben pocs els que ho fan per preservar la privacitat. El gruix restant apunta cap al frau fiscal.
Però el canvi que Hisenda imposa sobre empreses i professionals per a principis d’any és sobre les transaccions electròniques. Es tracta d’un control més estret sobre cobraments i pagaments per Bizum, una eina que va néixer pensada per a intercanvis entre particulars, però que s’ha estès de manera generalitzada a cobraments professionals. I passarà d’un control anual a un de mensual, sota la premissa que com més freqüència d'informació, més capacitat de vigilància i de resposta.
Per als qui no són empreses ni professionals, s’hi afegeix també un nou control si se superen els 25.000 euros en moviments en una targeta de crèdit o dèbit. És un llindar alt, però no exageradament alt. Els bízums entre particulars en queden fora. Això no vol dir que, si convé, Hisenda no pugui demanar informació al banc. Cal tenir present que les transaccions amb mitjans electrònics queden sempre registrades, i el fet que Hisenda no tingui un formulari específic per declarar-les o alarmes a partir de certs llindars no és cap garantia davant una possible inspecció fiscal.
El volum del frau fiscal no es pot conèixer amb exactitud. Sabem, però, que l'any 2024 Hisenda va recuperar gairebé 19.000 milions, però alguns experts apunten que això seria només la punta de l'iceberg. Si fos així, la quantitat que es recaptaria permetria millorar els serveis públics i, fins i tot, rebaixar la pressió fiscal dels que sí que compleixen.
