ABANS D’ARA
Opinió 14/01/2022

Un bolet que deien que ho curava tot (1952)

Peces hstòriques triades per Josep Maria Casasús

2 min
Un bolet que deien que ho curava tot (1952)

Traducció pròpia de dues cròniques sense signar a La Vanguardia (1952) i fragment d’una de Carles Soldevila (Barcelona, 1892-1967) a Diario de Barcelona (16-XI-1952) sobre un bolet cultivat en moltes cases fa 70 anys. El conservaven en un gerra plena de te. En prenien una cullerada al dia. La pseudociència li atribuïa propietats terapèutiques.

La Vanguardia 1-VII-1952. Rara és la casa espanyola on no es conserva en te el famós bolet japonès o de la teomicina, com li agrada anomenar-lo al doctor Oliver, el seu introductor a Espanya. Avui el doctor Oliver ha tornat a Madrid des del llunyà Perú, on exerceix a la ciutat d’Arequipa. Parla del seu bolet i no acaba. Nosaltres transcrivim aquí algunes de les seves explicacions: “Les malalties que la teomicina ataca -diu- són tres principals: càncer, tuberculosi i afeccions hepàtiques”. A nosaltres ens sembla massa meravellós, però ell continua dient: “El bolet destaca pel seu poder energètic, que es manifesta en l’organisme com una millora del reg sanguini i vigoritza, per tant, el seu funcionament total”. El doctor Oliver afegeix un cas paradoxal: “Van prendre el bolet dues germanes. Una volia aprimar-se i l’altra engreixar-se. Les dues aconseguiren els seus propòsits. Això explica l’actuació del bolet sobre el tiroides”. També ens diu el doctor que el bolet és un gran depuratiu i que els possibles trastorns gàstrics que alguns usuaris al·leguen no són atribuïbles al bolet sinó a les males condicions higièniques de les infusions casolanes. [...]

LaVanguardia 26-IV-1952.

A l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona ha dissertat el doctor Vall Bañeres sobre el temaNota prèvia sobre l’anomenada teomicina. Va dir que la “teomicina” és el llevat “Saccharomyces chevalieri Guillermond”, identificat a Delft (Holanda), que té la propietat de fermentar fàcilment en extracte de malta, així com la glucosa i sacarosa. [...] El conferenciant va remarcar l’escàs o nul poder antibiòtic d’aquest llevat, i la seva absoluta innocuïtat, ben comprovada. No obstant, quan no està en bones condicions, pot desenvolupar altres fongs que causen fermentacions àcides i les consegüents intoxicacions greus, raó per la qual cal restringir la seva ingesta. [...]

Carles Soldevila a Diario de Barcelona

Diario de Barcelona 16-XI-1952 La novetat d’aquesta tardor és l’apogeu d’una mena de bolet. Recordin que tots els espectaculars triomfs de la terapèutica moderna descansen en el poder de molts humils i menystinguts fongs. Fleming fou el primer en adonar-se científicament de dit poder, i, rere d’ell, ¡quants savis contribueixen a la glorificació del bolet! I no parlo d’aquest exemplar misteriós que no cura cap mal, sinó massa mals, perquè no m’agrada aventurar-me en el terreny de la màgia i del folklore. En canvi, els convido a contemplar aquests immensos i espantosos bolets que crea en l’horitzó la deflagració de les bombes atòmiques. Des que el món és món, aquesta modesta planteta desproveïda de clorofil·la no havia tingut una època tan brillant com l’actual.

stats