Per fi un bon 'talk show'!
Fa tres setmanes que La 2 ha estrenat Torres y Reyes . Es tracta d'un talk show existencial. Cada programa -que és setmanal i s'emet els dijous- gira al voltant d'un tema vital que enllaça d'alguna manera també amb les noves tecnologies. Poden parlar, per exemple, de la reputació digital, o de la infidelitat a través de les xarxes socials. I a partir de debats, entrevistes, monòlegs, música en directe, curtmetratges... es construeix un trencaclosques ben encaixat i amè. Amb tot, no se centra únicament en el tema de reflexió, sinó que hi ha aportacions culturals diverses. Pretén ser un generador d'idees avançades. I combina encertadament informació, entreteniment i humor. Sorprenentment, aquest còctel, que acostuma a ser letal i de resultats patètics, aquí s'esdevé d'una manera prou natural i reeixida. Hi ha seccions més encertades que d'altres en funció de la temàtica, entrevistes més o menys interessants, acudits eficaços i alguns que no ho són. Però tot té ritme i coherència, i sempre esperes el següent apartat. Bona part de l'èxit recau en el tàndem de presentadors. El paper més periodístic el té Mara Torres, que és impecable en la seva feina. Sense amaneraments de presentadora pàmfila, manté el rigor i el to que requereix una televisió pública. I sap trobar l'equilibri perfecte per encaixar amb intel·ligència i discreció les envestides del seu company humorista. Joaquín Reyes (el de Muchachada Nui ) t'arranca de tant en tant un somriure encara que no vulguis. No és groller, sinó que té el característic humor manxec amb aquestes dosis d'ingenuïtat, patetisme, ironia, subtilitat i mala llet. El disseny del plató és excel·lent, s'adscriu al gènere del talk show i és càlid i modern, força impropi de la fredor desencantada dels programes de TVE. I el més trencador de tot és la realització, a càrrec de Gustavo Jiménez Vera. Torres y Reyes ha sabut desenvolupar un nou llenguatge televisiu, partint la pantalla fins i tot en sis requadres diferents. Han descobert per fi la manera d'ensenyar un llibre o un disc a televisió sense que els presentadors hagin de doblegar el braç i intentar que es vegi bé. I tot d'una manera convincent i sense forçar l'estratègia. Destaquen titulars en pantalla, ensenyen imatges, inclouen infografies de disseny valent i identitari del programa. Dirigit per Santiago Tabernero, Torres y Reyes és una troballa en una graella televisiva global que fa temps que no innova en res. És la prova evident que es poden oferir continguts culturals i reflexions vitals sense caure en l'elitisme ni en les posturetes pseudointel·lectuals.
