Bruixes ahir, científiques avui
Fa uns dies, tot passejant per Girona amb una col·lega científica de Santiago de Xile, li explicava la llegenda de la bruixa de la catedral. De totes les gàrgoles de la catedral, la de la bruixa és l’única que té forma humana, i això l'ha fornit d’un misteri especial, fent que sigui una de les llegendes més populars de la ciutat. Expliquen que era una dona practicant de la bruixeria que llançava pedres contra les processons cristianes o contra la catedral i que per aquesta raó va ser petrificada i penjada d’aital edifici, condemnada a mirar sempre cap a terra.
La meva col·lega em va fer l’observació que la bruixa “gargolitzada”, amb la seva negativa a acceptar la religió oficial i els seus símbols, representa el desafiament cap a les idees establertes. En ciència, desafiar allò establert és fonamental per avançar. Plantejar hipòtesis, preguntes de recerca que qüestionin l’statu quo, és el que fa progressar el coneixement. Per això estic convençuda que moltes de les bruixes condemnades a la foguera devien ser el que avui coneixem com a científiques.
De fet, segons la investigadora Elisa Garrido, existeixen documents que confirmen l’existència de dones que van fer aportacions a la ciència i que van ser considerades bruixes, com, per exemple, la bruixa de Shropshire, també coneguda com a "Mare Hutton”. Sembla que un remei descobert per ella va curar la hidropesia (avui, edema o retenció de líquids) de Ralph Cawley, que va ser degà d’un dels colleges de la Universitat d’Oxford.
D’altra banda, la investigadora Isabel Pérez Molina relata que durant l’Edat Mitjana, abans de la institucionalització de les universitats, les dones ocupaven molts espais de la societat i van ser, a més de pageses, abadesses, escriptores i mestres de diversos oficis, també persones sàvies dedicades a diferents camps del coneixement humà, incloent-hi la ciència. Precisament per voler avançar en tots aquests rols, “es van convertir en un problema per a l’elit masculina feudal i patriarcal”. Durant el Renaixement, quan la misogínia era el corrent imperant, “la lluita pel control masculí del coneixement, de la ciència, es va recruar, començant aleshores la cacera de bruixes”, com magistralment van documentar la revista Sàpiens i un Sense ficció de TV3 fa un parell d’anys.
Som a final d’any i, per tant, s’ensumen temps de canvi. Com a mínim en relació amb els propòsits que ens fem. Les anomenades bruixes experimentaven amb remeis, i la ciència, amb l’experimentació per al seu constant avenç, simbolitza el canvi necessari per progressar. També són temps de reflexió. Intueixo que el solstici d’hivern hi és propici, i per això al llarg dels temps hi hem situat celebracions de recolliment. Aquest període de l'any pot ser una oportunitat per reflexionar sobre temes com l’esperit crític respecte a allò establert, el progrés del coneixement i la no discriminació per gènere, temes als quals les científiques d’avui aspiren i les bruixes d’antany anhelaven.
