01/02/2022

Cal que Europa s'afanyi a regular l'ús de la intel·ligència artificial

3 min
La intel·ligència artificial és el motor principal del que avui es coneix com a Quarta Revolució Industrial.

La Unió Europea està immersa en un interessant procés per regular l’ús de la intel·ligència artificial (IA), que és seguit amb molta atenció des de tot el món, ja que es tracta de la primera llei aprovada per un dels grans reguladors globals. O, almenys, aquesta era la intenció quan la Comissió Europea va presentar la proposta de llei l’abril passat.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El projecte de llei europea té per objectiu regular uns estàndards mínims que garanteixin un ús fiable de la IA dins de la Unió, de manera que sigui consistent legalment, èticament i tècnicament, i que respecti els valors democràtics, els drets humans i l’estat de dret. Així, el text se centra en la manera com aquesta tecnologia és utilitzada i assigna a les aplicacions i sistemes que la utilitzen diverses categories en funció del seu risc potencial per a l’usuari o la societat en general.

Primer agrupa les aplicacions i sistemes que no comporten cap risc o un risc molt limitat, com els filtres de spam o els bots conversacionals, que només hauran de seguir algunes recomanacions de transparència. Després, analitza les aplicacions d’alt risc, com les eines d’escaneig de currículums per classificar els candidats a un lloc de treball, que estaran subjectes a certs requisits legals. I, per últim, identifica les aplicacions que comporten un risc inacceptable i que seran prohibides. Cal esperar que el debat parlamentari se centri en aquest darrer grup. Ningú no posa en dubte que, tal com recull la proposta, cal prohibir el social scoring o les aplicacions que puguin empènyer un menor a una conducta perillosa, però no hi ha una posició unànime sobre l’ús, per exemple, de la identificació biomètrica i els sistemes de reconeixement facial. Els legisladors hauran de fer una feina d’orfebreria per garantir els drets humans sense obstaculitzar la innovació tecnològica a Europa.

Fins a quatre comissions del Parlament Europeu han començat a avaluar el text, però no s’espera un vot definitiu fins al novembre. En paral·lel, els 27 governs de la Unió analitzaran la proposta en el si del Consell. Tenint present el complex sistema de presa de decisions comunitari, els més optimistes no situen l’aprovació definitiva i entrada en vigor del reglament abans de dos o tres anys.

Cal esperar que la llei europea tingui un gran impacte arreu i influeixi positivament en les futures regulacions que es puguin aprovar en altres punts del planeta, com ja va passar amb el reglament europeu sobre protecció de dades del 2018, que ha acabat esdevenint un estàndard oficiós a escala internacional i que ha inspirat lleis similars arreu.

Mantenir aquest lideratge ètic és clau per garantir que els valors europeus (el respecte als drets humans, l’aposta per una digitalització humanocèntrica, el compromís amb la diversitat cultural, etc.) impregnin l’ús de la intel·ligència artificial i, per extensió, de la transformació digital que el món està vivint. Mantenir aquest lideratge permetrà que Europa segueixi viva en la batalla geoestratègica per imposar un model o altre de societat. Si ja no encapçalem la capacitat productora d’aquestes tecnologies, almenys la seva regulació ens pot donar un cert paper en l'àmbit global. És urgent, doncs, aprovar aquesta llei. Mentre no s’aprovi, la IA seguirà sent utilitzada sense cap control i la UE seguirà perdent posicions en l’esmentada cursa global.

Dissortadament, però, la llei europea ja no serà la primera regulació de la IA aprovada per una gran potència. I qui ens avança no són els EUA, on Biden veu ara perillar l’aprovació d’un important paquet legislatiu que regularia la IA a causa de la seva debilitat a les cambres. És ni més ni menys que la Xina, on el seu Comitè Central d’Afers del Ciberespai acaba d’aprovar una nova regulació que busca estandarditzar els algoritmes de recomanació per protegir “la seguretat nacional i l’interès públic”. I el Brasil de Bolsonaro, on el passat setembre es va aprovar una llei sobre intel·ligència artificial. El fet que potències que no destaquen pel seu compromís amb els drets humans liderin la regulació del món digital i, més en concret, de l’ús de la IA posa en perill uns estàndards de respecte als valors democràtics i de protecció dels drets fonamentals que a Europa donem per descomptats i aspirem a exportar arreu del planeta.

És hora que el legislador europeu actuï i que ho faci amb un clar compromís amb els drets humans i la democràcia. I, si pot ser, més d'hora que tard.

Albert Royo és director d’afers públics de Gov2U i membre del comitè assessor de la Digital Future Society
stats