Per un altre calendari
Ara que sembla que s’han acabat les festes nadalenques, potser no és un moment inoportú per considerar la possibilitat de repensar el nostre calendari laboral i/o de dies festius. Com que som súbdits espanyols i, en vista de com evoluciona la política catalana, tot fa pensar que ho seguirem sent una temporada més aviat llargueta, ens trobem sotmesos no ja a les dates, sinó fins i tot a la rutina, que estableix el regne de Felip VI.
Una rutina que és més o menys la següent. Al juliol gairebé ja no funciona res ni ningú és al seu lloc, els papers no corren i els assumptes es posterguen “per després de vacances” , un fabulós eufemisme que ens emplaça fàcilment dos mesos endavant. Sobretot perquè després del juliol ve l’agost, un mes que és com una mena de forat negre durant el qual tot es paralitza tret del sector de l’hostaleria i dels portaveus governamentals, que es preparen per anunciar als quatre vents que l’atur s’ha reduït de no sé quin nombre, abans que torni a augmentar rabiosament a causa de l’estacionalitat. En fi, que d’entrada ja ens hem berenat dos mesos.
Passem la tardor així com bonament sabem o podem i arribem al desembre, un altre mes singular perquè comença amb dues festivitats gairebé contigües que serveixen per celebrar, respectivament, que una dona verge va ser fecundada espontàniament per designi diví i que els espanyols, com deia abans que som, ens regim sisplau per força per una Constitució que pel que es veu també és de naturalesa celestial i, per tant, intocable. Això ens condemna, segons com caiguin les dates, a fins una setmana de vagància, que pràcticament desemboca en l’inici de les festes que acabem de gaudir o patir, segons els gustos, unes setmanes durant les quals tot es torna a aturar.
Si a tot això hi afegim el sojorn de Setmana Santa, una setmaneta més que ens cruspim, i alguna particularitat genuïnament hispànica com la que s’escau el 12 d’octubre, i fem la suma de tot plegat, ens trobem aproximadament amb quatre mesos inhàbils o mig inhàbils al llarg de l’any, que sobre els dotze de què disposem no són exactament poca cosa. Això per no esmentar els cicles electorals, que no són exactament vacacionals però que també tendeixen a una certa paràlisi, com recentment hem comprovat en la pròpia pell.
En resum, que tenim un calendari essencialment improductiu, que per exemple als autònoms, ara feliçment anomenats emprenedors, ens fa anar de corcoll per mil i un avatars que ara seria massa llarg detallar de manera exhaustiva. També afecta, per descomptat, pares i mares de família, estudiants, serveis de l’administració i tot el que vostès vulguin. Hi estem avesats, certament, però això no vol dir que sigui una situació raonable.
Per descomptat que tenim dret a un cert descans dins el nostre tràfec quotidià, però tal vegada ens podríem plantejar administrar-lo de maneres més racionals i més eficients. Servidor no té la solució, però s’admeten propostes.
