Campanya patètica
Les campanyes electorals són cada vegada més pobres, populistes, barroeres i impròpies d'una ciutadania que té un nivell d'educació i formació que els candidats semblen voler continuar ignorant. Però la d'aquests comicis m'ha resultat ja patètica.
Els debats i entrevistes, així com els missatges dels partits i dels mateixos candidats en els seus comptes oficials, s'han centrat en desqualificacions personals, acusacions de mentides, retrets de pactes passats i eventuals pactes futurs. Per cert, amb menys soroll aquesta vegada en les acusacions de corrupció, cosa que fa la sensació que aquesta qüestió no interessa a cap de les parts i probablement han pactat no treure a la llum draps bruts, atès que molts els tenen. I s'ha utilitzat als partits minoritaris o als partits nacionalistes com a arma llancívola. Com si pactar amb catalans i bascos fos un pecat constitucional.
Fa temps que, com a votant, tinc la sensació que realment es governa com es governava a l'antiga Roma quan la República, corrupta i incapaç, feia aigües per tot arreu. Durant les campanyes dels anys vuitanta i fins a inicis dels noranta, teníem polítics amb majúscula. Estadistes, persones que no tenien com a comesa principal salvar un partit polític de l'enfonsament o el concurs de creditors, sinó salvar un país, posar-lo al capdavant de la competitivitat, elevar el seu nivell de renda i desenvolupament. Les polítiques industrials, laborals, fiscals, agràries, extractives, econòmiques i educatives centraven el debat en, això sí, la ideologia de fons.
Però es debatia no amb l'objectiu de desacreditar l'altre candidat, sinó amb l'objectiu de convèncer el votant que les propostes pròpies serien millors per al país en el seu conjunt. La política anava primer, la ciutadania anava primer i, en última instància, se situava tant la pròpia carrera política com la sustentació de la maquinària del partit, que s'ha convertit en un negoci com qualsevol altre en lloc de ser un mecanisme de representació ideològica i ciutadana, al marge dels càrrecs, sous i integrants.
La tecnologia avança, la globalització va de pressa, la digitalització ho transforma tot, els professionals ens hem de reinventar a la velocitat de la llum i, mentrestant, sincerament, la política va cap endarrere, cap a un territori fosc, decrèpit i patètic. Cada vegada més patètic.
