Cançons, perruques i radiocassets
"That’s my jam!" és una expressió col·loquial en anglès que es fa servir per comunicar l’entusiasme que et provoca alguna cosa, especialment en qüestions musicals. Si sona la teva cançó preferida o posen música del teu grup preferit, exclames "That’s my jam!" per subratllar que allò és el que et fa vibrar, el que t’encanta. L’any 2020, l’expressió li va servir a Jimmy Fallon, el presentador del The tonight show, per batejar un nou programa: un concurs entre famosos per cantar i ballar tot entretenint a l’audiència. That’s my jam! es va estrenar als Estats Units, a la NBC, l’any de la pandèmia i encara s’emet.
L’èxit del format ha passat a ser internacional. El Regne Unit, França, Itàlia, Alemanya i Mongòlia ja en tenen el seu format adaptat. I dilluns la plataforma Movistar+ en va estrenar la versió espanyola. El presentador és Arturo Valls i en la primera edició estava acompanyat de les artistes Nathy Peluso, Amaia i Rigoberta Bandini i l’actor Paco León. Els famosos competeixen per parelles i han de superar diverses proves vinculades a grans èxits musicals. Endevinar els temes a partir de les primeres notes, encertar preguntes sobre celebritats de la música, fer mímica mentre ballen, fer versions barrejant la melodia i la lletra de cançons diferents o dir la paraula que ve a continuació quan s’atura una cançó a mitja estrofa. Quants mugrons té Harry Styles? Com cantaria Pitingo el tema Ain’t no sunshine? Com sonaria Ni tú ni nadie en versió flamenca? Les proves, a més, es complementen amb perruques, ventiladors, raigs d’aigua i micròfons voladors. Una orquestra al plató toca en directe part dels temes musicals i alguns cantants obsequien el públic amb una actuació informal d’algun tema molt popular.
És evident que el programa s’ha d’ajustar a uns protocols marcats pel format original. That’s my jam no s’atura mai. La música sempre està sonant, els concursants famosos no paren de moure’s i el presentador toca la guitarra i canta. La dinàmica del joc connecta ràpidament amb la cultura musical de l’espectador, que en la majoria de proves pot jugar a la vegada que ho fan els famosos. Es crea una atmosfera d’espectacle constant i bon humor amb temes de tota la vida amb energia positiva i bon ritme.
That’s my jam! és cultura popular vinculada a la felicitat, la nostàlgia i la festa. Els detalls de l’ambientació amb perruques punk i radiocassets connecten amb l’esperit juganer dels vuitanta i els noranta. Algunes proves semblen assajades per protegir la dignitat interpretativa de les estrelles convidades. Barrejar melodies i lletres diferents requereix una certa preparació, tot i que es posa en escena com una improvisació fruit de l’atzar. Segurament el més difícil deu ser trobar estrelles disposades a jugar, equivocar-se i cantar malament. Als Estats Units les grans estrelles són molt versàtils. A Espanya la por al ridícul de les celebritats sovint és símptoma de recursos més limitats.
