IAQUÍ

Tot concepte pot ser utilitzat en contra teva

HE CONVERSAT amb el psiquiatre xilè Jorge Barudy, que treballa la resiliència. Li preocupa que el concepte estigui tant de moda, pel risc que s’utilitzi de forma banal, i fins i tot contraproduent, com quan se n’abusa per minimitzar els danys de les retallades. Igual que el pensament positiu més barat ho vol positivitzar tot i et vol convèncer de la sort que et passin desgràcies, la resiliència venuda com a camí cap a l’èxit és perillosa. És cert que hi ha gent que de les dificultats en surt més reforçada, i saber-ho ens ha de permetre ajudar més gent a sortir-se’n. Però no serveix per mitificar els traumes -que sempre és millor no patir- sinó per estudiar els camins per superar-los, que per cert sempre són socials: calen vincles emocionals, solidaritat i un relat social que et reconegui com a víctima. Hi ha conceptes que quan són xuclats pel mercat com a objectes de consum individualista perden la gràcia. Barudy em va admetre, ja amb aquella ironia fina en defensa pròpia, que el súmmum dels psiquiatres que han treballat perquè la societat ajudi els traumatitzats a ser resilients és veure com el concepte s’ha corromput tant que l’utilitzen fins i tot els militars per motivar la resistència de les tropes i per minimitzar el mal que fan a les poblacions. La resiliència va néixer per ajudar a superar els traumes que, entre altres causes, provoquen les guerres, i va la guerra i pretén apoderar-se’n perquè els seus soldats puguin ser encara més insensibles quan infligeixen aquests traumes. La paradoxa és la prova d’un cinisme que cal vigilar: tot s’aprofita, i també allò que neix per ajudar els ciutadans indefensos es pot girar en contra seva. Sóc optimista confés, però em rebel·lo contra el discurs culpabilitzador que et diu que si no tens feina és perquè no ets prou emprenedor, i si no aguantes les injustícies és que ets poc resilient.

Més continguts de