Un idea per als partits, ara que comença al Parlament el debat de política general: provin d’arribar a algun acord. Seria tan trencador, tan a contracorrent, que el primer que ho fes tindria premi electoral.
Perquè sents els dirigents polítics i sempre estan molt enfadats els uns amb els altres, la qual cosa, a part d’haver-se convertit en un vodevil infumable, és una inversió de papers, perquè aquí, senyors i senyores electes, els que estem enfadats som els ciutadans, i el seu mal humor ni ens soluciona els problemes, ni ajuda ningú a arribar a final de mes, ni a trobar pis, ni a ser atès més d’hora a la sanitat pública. ¿Vostès creuen que, davant un món a la deriva, el que necessitem és que vostès s’esbronquin a tota hora i encara ens posin de més mal humor?
Admetem que l’economia i la tecnologia fa temps que han passat per sobre dels governs, però precisament aquesta és la raó fonamental per la qual no podem admetre que vostès facin la democràcia disfuncional, perquè a aquest pas se la carregaran a base d’enviar massivament la gent a votar la ultradreta autoritària i dir que les dictadures són més eficients. A França el nou govern no ha durat ni 24 hores, als Estats Units han hagut d’enviar els funcionaris a casa, i a Barcelona, Catalunya i Espanya, ¿algun govern, alguna vegada a la vida, tornarà a aprovar uns pressupostos, o això ja és cosa del passat? Arribin a acords. I compleixin-los.
Recordin per què van entrar en política (i si l’autèntica raó no la poden confessar en públic, pleguin). Facin seva la frase que l’enyorada Anna Lizaran deia als seus companys de repartiment quan veia que l’assaig general no funcionava: “Si es fa bé, també agrada”.
