24/04/2021

El carrer dels miracles

3 min
Capella que hi ha a la façana d’un edifici del carrer  del Miracle, al barri de Sants.

És una via que neix com a continuació del carrer Valladolid, allà on es creua amb Galileu, i va a morir al Torrent de Can Mantega. Es coneix com el carrer del Miracle, tot i que popularment en deien el carrer de les Bòbiles per la gran quantitat de forns per coure rajoles o teules que acollia. De fet, era una barriada coneguda com La Ladrillería, on el carrer paral·lel a aquest encara s’anomena Rajolers.

Som a Sants, un indret que al segle XIX era una zona industrial on les bòbiles ocupaven un paper important. Expliquen que, mentre aterraven una d’aquelles instal·lacions, els paletes van localitzar una imatge de la Mare de Déu del Carme, fenomen no gens estrany si tenim en compte que era la patrona dels rajolers i segurament devia presidir molts tallers. Fos com fos, aquella aparició es va considerar miraculosa i els veïns van batejar l’indret com el carrer del Carme i li van dedicar una petita capelleta que acabaria a la façana d’un edifici davant el carrer Panissars. Allí s’aturaven les processons cada 16 de juliol, quan els fabricants de rajoles honraven la patrona amb una missa solemne a la parròquia de Sants.

A l’antic carrer del Carme s’hi va instal·lar el 1844 la fàbrica Güell, Ramis i Cia, més coneguda com el Vapor Vell. I les seves voreres, a més de tallers, es van poblar de casetes de planta i pis per als obrers que hi treballaven, alguna de les quals encara sobreviu. Explica la veu popular que la devoció a la seva Mare de Déu els va protegir de les epidèmies de còlera del 1854 i el 1865, perquè va ser un dels pocs racons de Sants que no van tenir cap infectat. I així va ser rebatejat com el carrer del Miracle.

El 1884 una dona va trobar al portal de casa seva un sac amb un cadàver esquarterat. Els autors dels fets van resultar ser un petit delinqüent conegut com en Parrús i la seva amant, que vivien al mateix carrer. Al número 51 funcionava una fàbrica de botons i La Franco-Española, que produïa estany en fulls per embolicar xocolates, tabac o altres productes. En aquella època, el dels rajolers va ser un dels rams més actius de Sants, amb més de quaranta forns en actiu. El 1891 estaven de vaga i l’any següent, durant la celebració del Primer de Maig, van patir clausures de la policia, que va tancar societats com la Piqueta Demoledora del carrer Alcolea i la Federació de Rajolers de Sants. La vaga va aguantar fins que, un mes després, els patrons de les bòbiles van acceptar pagar un augment d’una pesseta per cada mil totxanes fetes.

Aquell 1891 va plegar el Vapor Vell i els seus locals es van llogar per a diversos usos. Allí es filmaria Riña en un café, de Fructuós Gelabert, considerada la primera pel·lícula de ficció rodada a Espanya. D’aquell període trobem notícies a la premsa com la mort d’una de les seves veïnes, que es va suïcidar bevent àcid clorhídric. O l’agressió amb un ganivet a dues noies quan tornaven a casa, perquè una d’elles havia rebutjat sentimentalment l’homicida, que mentre fugia es va llevar la vida.

A principis del segle XX s’hi registren aldarulls entre contrabandistes i burots, i incidents entre les funeràries favorables i contràries a crear un monopoli. Després d’allò, els anys 20 el carrer del Miracle només apareix per atropellaments fortuïts i per l’existència del Col·legi Espanyol, implicat en la creació de l’Agrupació Excursionista Sempre Avant. I a la dècada dels 30 pel descobriment d’un dipòsit d’explosius o per un violent atracament en una farmàcia. Les darreres notícies serien una deflagració de gas el 1972 i la remodelació a la confluència amb Joan Güell, ara fa uns vint anys. Un carreró mansoi i pacífic, amb un passat obrer i miraculós.