Carrer de Mar i carrer d’en Cueta, a Badalona (2008)

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsColumna completa de Joan Soler i Amigó (Badalona, 1941-2022), a TOT Badalona (2008), pedagog i escriptor que va morir el passat 2 de gener. Motivat per la recerca de la cultura i les tradicions populars, Joan Soler es va llicenciar en pedagogia a la Universitat de Barcelona. Va escriure lletres per a músics de la Nova Cançó, llibres dedicats als infants, guions per a la sèrie Història de Catalunya de TV3 i obres sobre folklore i història local. Va ser codirector de l’escola Thau juntament amb Joan Triadú. Joan Soler era Premi Nacional de Cultura Popular 2006 i Creu de Sant Jordi 2018.

Es veu que un article meu ha despertat crítiques i una certa sorpresa als que em coneixen, perquè sóc de tarannà pacífic. Són articles que llegeixo a Ràdio Ciutat i després es publiquen al TOT. Alguns amics m’han dit: el que vas llegir no és el mateix que es va publicar. Jo crec que no es va publicar sencer. Si és massa llarg, els amics del TOT me’l redueixen, però aquest cop les retallades han fet suposar coses que no vaig dir o que no vaig voler dir. Jo només em referia a certes botigues de franquícia, i al menyspreu que certs dependents mostren envers el català. A mi, aquestes marques, al carrer de Mar o al Màgic Johnson em són igual d’estranyes. ¿Què hi tinc a veure jo? ¿què hi tenen a veure els comerciants badalonins de sempre? Estimem els nostres carrers comercials més que no els parcs temàtics. Però ens hi volem sentir a gust, pel tracte atent... i en català. Com a mostra de bona voluntat, us ofereixo uns apunts sobre un dels carrers comercials més emblemàtics de la nostra ciutat. L’historiador badaloní Jaume Solà i Seriol descriu com eren fa 150 anys: “Després de la guerra de la Independència acudiren a Badalona famílies de tot arreu. Els camps i hortes que de la riera d’en Folch s’estenien a la d’en Matamoros i de la carretera fins a besar el mar, s’omplien de cases i carrers. El camí de Mar s’havia convertit en el concorregut carrer de dit nom, on com en un riu principal afluïen tots els que a dreta i esquerra seva s’anaven construint. La indústria prengué peu, enlairà el comerç son vol, i veiem Badalona figurar entre les ciutats més industrioses i comercials del Principat”. A vegades algú em pregunta per què del carrer d’en Cueta en diem així. Primer es deia carrer d’en Lluch, pel nom del propietari dels terrenys, de motiu En Cueta. Després un tal Baranera el van nomenar canonge de la catedral, i van canviar el nom d’en Lluch pel de Canonge Baranera, però el malnom d’en Cueta encara és viu, i a mi em continua fent més gràcia que no carrer Canonge com alguns ara en diuen. Al segle XXI les coses del XIX i del XX encara ens interessen. Ens agrada saber d’on venim i ens preocupa saber on anem. El passat de Badalona el podem descobrir, el futur ens toca fer-lo.