02/07/2021

Carta a José Luis Moreno: 'L'art de l'engany'

2 min
ALEX GALLEGO

Quan comences a treure el cap, algú que t'estima i et vol protegir de les crítiques et diu que serà impossible caure bé a tothom. Però tu, José Luis Moreno, has excel·lit en un art encara més difícil: el de no caure bé a ningú. I aquest és un mèrit que t'hauríem de saber reconèixer, perquè només és a l'abast d'uns quants elegits.

Aquesta setmana t'han detingut, has passat dues nits als calabossos i un jutge t'ha deixat en llibertat sota fiança de tres milions d'euros que has de pagar abans de dijous que ve. T'acusen de mitja dotzena de delictes tan greus com difícils d'entendre per als que llegim la notícia. No he sentit cap veu que reclamés per a tu la presumpció d'innocència. El veredicte ha sigut instantani i unànime: culpable. No sabem ben bé de què, però culpable. No t'ha defensat ni la teva família. Un teu nebot ha sortit a dir que la detenció per estafa, blanqueig de diners i no sé quantes coses més els ha sorprès, però no els ha estranyat.

Per a mi, ha sigut com tornar a viatjar a la infància, quan sorties per la televisió i els nens et miràvem entre espantats i fascinats. Éreu dos ventrílocs: tu, que ja semblava que en aquell moment tinguessis setanta-quatre anys, i una senyora que es feia dir Mari Carmen i que, pobreta, no se'n sortia amb gaire èxit. Ens agradava més veure-la a ella, perquè de seguida li enganxàvem la trampa, detectàvem que movia els llavis i els músculs facials i pensàvem que així tothom -també nosaltres- podríem ser ventrílocs. Tu, en canvi, ja eres el mestre de l'engany. Ni ens feia riure ni ens interessava el que poguessin dir Rockefeller, Monchito o Macario. Quan el savi assenyala la lluna amb el dit, l'idiota mira el dit. Nosaltres érem idiotes que només ens fixàvem en els teus dits i en la teva cara per certificar que aquella veu repel·lent dels ninos sortia de les teves cordes vocals. Però era molt difícil pescar un moment que et delatés, perquè et col·locaves el micròfon de peu just a davant de la boca, perquè devies ordenar al realitzador que tanqués el pla en els ninos i no en la teva cara i perquè, ja en aquell moment, ens aixecaves la camisa com volies.

El talent limitat de Mari Carmen com a ventríloqua no la devia animar a practicar l'art de l'ensarronada per altres vies. Tu t'has construït una biografia exitosa saltant de mentida en mentida, carregant-li el mort als altres, enredant-nos ara per aquí, ara per allà, confiat que, igual que a la televisió dels anys setanta, no t'acabaríem enganxant.

P.D. Ha començat el procediment per saber si ets o no ets culpable dels delictes de què se t'acusa. S'admeten apostes entre els lectors per saber què arribarà abans, si la sentència judicial o la sèrie biogràfica sobre José Luis Moreno a Netflix.

Albert Om és periodista