Una carta com a llegat vital
Raúl Jiménez va morir fa uns mesos en un hospital de Suècia, país on vivia buscant-se la vida com a entrenador de bàsquet. No era la primera vegada que el tècnic feia les maletes per acceptar un repte que li permetés viure de la seva gran passió. Dimecres passat la revista Gigantes del Basket va recordar la seva figura amb un premi in memoriam. Els encarregats de recollir el guardó van ser els seus pares, que van llegir una emotiva carta escrita pel seu germà: “Encara recordo entrar a la seva habitació i trobar-me muntanyes de revistes, ordenades metòdicament, amb el logotip de Gigantes del Basket. Jo tenia set anys i les piles superaven la meva alçada. M’agradaria explicar el que vaig aprendre en les últimes setmanes de vida del meu germà, apropar-vos el que va viure a Suècia, una terra freda de cors calents”.
El germà de Jiménez reconeix que era molt escèptic amb la feina d’entrenador de bàsquet: “Sempre havia vist la professió del meu germà com una cosa efímera que vorejava la bogeria. Es podria dir que jo era escèptic respecte a allò que anomenaven esport com a professió. Ell, en canvi, hi dedicava tota la seva atenció. Aquest prejudici va canviar quan vaig conviure amb ell. En els mesos més durs de la malaltia vaig aprendre el que significava l’esport per a un esportista. El meu germà, sense saber-ho jo, s’havia preparat tota la vida per al moment clau. El Raúl em va ensenyar el significat de l’esport, una activitat que té a veure amb el sacrifici i no amb l’acumulació de números en un marcador. Un esportista no es mesura per l’acumulació de medalles sinó per la superació de derrotes de tota classe a les quals es va enfrontant en el seu dia a dia”.
Raúl Jiménez estava enamorat se la seva professió i va viure els últims dies de la seva vida com un veritable entrenador: “Quan tots estàvem derrotats en una habitació d’hospital, ell ens recordava que el partit tot just havia començat. El Raúl va dedicar el seu temps a compartir el seu coneixement demostrant que l’esport no és competitivitat sinó superació compartida en què tots formem un únic equip. Aquest és el seu llegat”.
