El cas Nadia i la venjança d’‘Espejo público’
El programa d’Antena 3 que presenta Susanna Griso estava implicat fins al moll de l’os en la campanya de recaptació de diners per a Nadia Nerea, que pateix una malaltia genètica. Havien portat la nena al plató i l’equip formava part d’un calendari benèfic. La Nadia estava sobreexposada, per voluntat de la família i per a satisfacció del programa. L’engany del pare, Fernando Blanco, ha tingut resultats immediats a Espejo público. Han posat en marxa la maquinària per triturar els pares i, de passada, treure’n rèdits d’audiència fent porqueria informativa sobre el cas. Dilluns van posar el pare de la Nadia al telèfon, el van esbroncar i ell va plorar. Li exigien que es comprometés a anar al plató a donar la cara. Susanna Griso (“ estoy devastada ”), amb un to de veu afectadíssim, li deia a Fernando Blanco: “ Por favor, lo único que te pido es que no me traigas a la niña al plató, es lo único que te pido”. Com si fos el pare de la nena qui decidís qui surt en aquell programa. Des d’aleshores posen en bucle les imatges que van gravar a casa d’aquesta família amb la nena. Ara (a bona hora) a la Nadia li pixelen la cara. Dimecres Fernando Blanco no es va presentar al plató i allò semblava un delicte, com qui no compareix davant d’un jutge. Dijous vinga a furgar en el cas, sempre amb el permanent bucle d’imatges domèstiques de la família. Divendres continuaven les connexions constants amb Fígols i Alinyà i entrevistaven els advocats dels pares. Griso seguia exhibint el seu dolor: “ No me podría ni imaginar hacer eso yo con mi hija ”. Espejo público es penjava la medalla de l’actuació policial: “ La llamada de este programa fue el detonante de la detención de Fernando ”, i insistien en la possibilitat que els pares perdessin la tutela de la nena. Utilitzaven la informació del cas com a ganxo per anar a publicitat. I va arribar el moment d’implicar la gent del poble. El col·laborador Alfonso Egea deia amb vehemència: “ Hay gente que vivía el día a día de estos padres y de Nadia. Pero claro, ¡cómo vas a decir algo de unos padres que van paseando con una niña moribunda pidiendo ayuda para salvarle la vida! Pues ahora sí. ¡Ahora sí van a hablar los vecinos! ” I enquestaven la gent del carrer perquè participés en el pim-pam-pum contra els pares. El moment més esperpèntic va ser quan Griso va entrevistar per telèfon la mestressa d’un restaurant del poble. Indignada, denunciava que fa anys els pares de la Nadia li van demanar un vi més car que el del menú. Aquest, precisament, és el periodisme que va portar a l’error. El de la llagrimeta i la pornografia de les emocions. Espejo público va donar repercussió al cas amb la seva habitual manca de rigor. Ja es poden esforçar ara a vilipendiar els pares i utilitzar mediàticament la decepció de la gent del poble, que això no els retornarà la credibilitat (si és que mai n’han tinguda).
