Cas Alves: un punt d’inflexió en la violència sexual
La credibilitat de les víctimes
Quan una dona interposa una denúncia per una agressió sexual, especialment en els casos mediàtics, primer se la sotmet a ella a un judici social. Es va posar en risc? La seva actitud va ser apropiada? Ho fa pels diners? Per venjança? L’imaginari de la víctima ideal, la correcta, la irreprotxable, no existeix, cap dona hi encaixa i mai res del que fa encerta en la justa mesura. Tot aquest escrutini, que no trobem en altres delictes, va encaminat cap a un punt concret: posar en dubte la seva credibilitat.
La violència secundària
El procés judicial suposa una revictimització per la persona que ha patit l’agressió. En alguns casos, dissortadament, per motius inevitables com haver d’explicar els fets a desconeguts. D’altres, per la manca de mitjans, sensibilitat i perspectiva de gènere d’alguns operadors jurídics. Procediments que triguen anys a resoldre’s, qüestionament del relat mitjançant mites patriarcals o directament violència simbòlica exercida contra la víctima són alguns exemples del que, per desgràcia, encara es poden trobar les persones que denuncien la violència sexual.
Canvi de paradigma
L’ascens del feminisme fa que a poc a poc la societat estigui canviant la mirada i l’imaginari amb relació a la violència masclista. La denúncia d’aquesta dona contra Dani Alves sens dubte contribuirà a trencar mites sobre els perfils dels agressors (que recordem-ho, és absolutament transversal a tota la societat) i la impunitat d’aquells homes més poderosos que cometen violència sexual.
