El cas dels maristes i la responsabilitat de l’orde
El diari ARA entrevista avui el marista que va portar el 2011 davant la Fiscalia el cas de Joaquín Benítez. Es tracta de Pere Ferré, el vicari de la província de l’orde que inclou Catalunya, i que, davant la denúncia dels pares d’un nen víctima d’abusos, va dur el cas a la justícia. El cas, però, no va transcendir fins que fa uns dies un pare el va fer públic. En l’entrevista, Ferré defensa l’actuació de la institució en tot moment i considera que es va ajustar als protocols i la normativa vigent, però hi ha coses que no acaben de quadrar en el seu relat.
Per començar sembla estrany que en lloc d’acomiadar Benítez quan ja havia confessat els fets optessin per convidar-lo a marxar d’una manera que no va permetre que ningú sospités res. També sobta que la denúncia no inclogués el contingut de la confessió. I tampoc es va donar la veu d’alarma a la resta de pares per si hi havia hagut més casos, com posteriorment es va demostrar. I és bastant alarmant que el germà Lucio, un marista afectat per un cas prescrit, no hagi sigut ni tan sols expulsat de l’orde. A més a més, l’ARA ha publicat, i hi dóna veracitat, el testimoni d’uns pares que asseguren que van avisar la direcció del centre de comportaments sospitosos de Benítez molt abans, l’any 2003, i no es va fer res. Pere Ferré diu que no li consta cap denúncia ni cap avís, cosa que és difícil de creure quan els abusos es remunten als anys 80 i 90.
Com també passa a Spotlight, guanyadora de l’Oscar a la millor pel·lícula, un mur de silenci envolta sempre aquests casos de pederàstia, i és evident que en el cas dels maristes hi va haver, si no mala fe, sí almenys negligència i una certa voluntat de no fer públic el cas més enllà dels directament afectats. Són decisions que han fet que no s’hagi descobert la magnitud real de l’escàndol fins molt més tard. Ferré insisteix que no tenen cap problema per demanar perdó i que potser ara farien les coses diferents, però segurament amb això no n’hi ha prou. Previsiblement la justícia els condemnarà com a responsables civils. Però el més greu d’aquesta falta de transparència és el patiment a què es poden haver vist abocats desenes de nens.
