Contra el català, a Alacant
Superats aparentment els problemes polítics del darrer mig any llarg, Mazón i el seu govern segueixen endavant amb la seva agenda reaccionària, amb l'agreujant que l'extrema dreta de Vox s'ha convertit en el seu soci per a l'aprovació de pressupostos i per tant en depenen més que mai. Mazón i el seu executiu, això sí, han aconseguit ser readmesos dins la foto del Partit Popular per la porta gran, i la seva catastròfica obra de govern, que té el màxim exponent en els 227 morts de la DANA, és reivindicada per Feijóo amb orgull mentre ventila responsabilitats, com és de manual, cap al govern espanyol.
Una de les prioritats compartides pel PP i per Vox és l'ofensiva sense contemplacions contra l'escola pública i l'ensenyament en català, o en valencià. El conseller d'Educació, José Antonio Rovira, va fracassar amb l'enquesta a les famílies del passat mes de març, ja que –contra el que esperaven ell, Mazón i els socis de Vox– hi va sortir guanyadora l'opció de l'ensenyament en valencià. Això, però, no els desanima d'aplicar el seu corró contra la llengua, una obsessió ultranacionalista que es tradueix en una política xenòfoba contra la llengua pròpia dels valencians. El darrer episodi d'aquesta història desventurada és el consentiment que ha donat l'alcalde d'Alacant, Luis Barcala –PP– a l'exigència de Vox de considerar Alacant zona castellanoparlant, per tal de fer-hi residual l'ensenyament del i en valencià.
Alacant no és zona castellanoparlant ni ho ha estat mai. Les famoses zones castellanoparlants del País Valencià són vuit comarques amb una gran majoria o la totalitat de pobles en què s'hi parla castellà, frontereres amb Aragó, Castella-la Manxa o Múrcia: la Conca del Millars, l'Alt Palància, els Serrans, el Racó d'Ademús, la Plana d'Utiel, la Foia de Bunyol, la Vall de Cofrents i la Canal de Navarrès. La llei d'ús i ensenyament del valencià, del 1983, va incloure per a aquestes comarques una exempció perquè els fills d'aquestes famílies estudiessin en castellà. L'exempció era suposadament transitòria, però encara avui s'aplica tal com es va aprovar fa quaranta-dos anys.
Podem discutir si aquella exempció va ser o no un error, però en tot cas no és d'aplicació a la realitat d'Alacant, on el castellà és majoritari però sense que això justifiqui la seva consideració com a zona castellanoparlant. Tanmateix, Rovira, Mazón i els seus socis de govern estan decidits a tirar pel dret i fer tot el possible perquè arribi a ser-ho.
Podem afegir a aquesta notícia l'obertura del període de matriculació a les Balears, amb l'opció de marcar la casella per triar el castellà com a llengua vehicular, també en aplicació dels acords pressupostaris amb Vox. No pensen afluixar en la croada lingüicida, amb la col·laboració activa dels dirigents del PP, ben catalanoparlants. Cal insistir que allò que li passi al català al País Valencià i a les Balears li passa també a la llengua en el seu conjunt. I són durs de contrarestar els governants disposats a negar la realitat i a canviar les normes durant el joc.
