El català, les Balears i el TC
Se sol caure en l'error de parlar de la situació de la llengua catalana per comunitats autònomes de l'estat espanyol, com si allò que succeeix en qualsevol indret de la catalanofonia (per fer servir el terme de Miquel Àngel Pradilla: per entendre la situació actual del català, i tenir arguments per pensar-hi, és absolutament recomanable el seu llibre Reflexions sociolingüístiques des del bell mig de la catalanofonia) no afectés també la resta. En el cas de Catalunya, que el Govern impulsi un Pacte Nacional per la Llengua, o que el govern d'Espanya promogui l'oficilitat del català a Europa —dues notícies importants que poden ser decisives, si tots plegats aconsegueixen superar les rabietes partidistes— no ha de fer oblidar que, sense les Balears i el País Valencià, qualsevol iniciativa sobre el català queda irremeiablement coixa, mancada. En el cas del Pacte Nacional per la Llengua és obvi que no es pot comptar amb l'adhesió, en cap forma, dels actuals governs de les Balears ni de la Generalitat Valenciana: és més, en el cas improbabilíssim que aquestes adhesions poguessin arribar a plantejar-se, serien en qualsevol cas contraproduents. Però sí que es poden provar de cercar vincles amb altres institucions —les universitats tenen una importància clau— o les diverses entitats que treballen a favor de la llengua des de la societat civil, com Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, l'Institut Interuniversitari Joan Lluís Vives o l'Obra Cultural Balear.
Aquest mateix cap de setmana, l'Obra Cultural Balear ha hagut de desmentir una altra informació falsa, o com a mínim tendenciosa, del Govern Balear amb relació al català. En efecte: no és cert, com va escampar el Govern, que el Tribunal Constitucional hagi avalat la seva mesura d'eliminar el requisit de català de la sanitat pública de Balears. El que va fer el TC la setmana passada va ser pronunciar-se sobre una qüestió purament formal d'un primer recurs, presentat per l'OCB a través de 50 diputats socialistes i de Sumar. El tribunal no entra, però, en els motius d'inconstitucionalitat de l'eliminació del català de la sanitat pública, cosa que haurà de fer quan entri a valorar el segon recurs presentat per la mateixa OCB, després que el PP derogués el seu propi decret a causa d'un desgavell legislatiu causat pel seu propi grup parlamentari, quan va votar favorablement per error a un paquet de 34 esmenes dels seus socis/no socis de Vox.
La cosa és enrevessada (i absurda i grotesca), però el resum és que allò que no pot dir el govern Prohens és que el TC dona per bona la seva política lingüística contrària als drets lingüístics dels catalanoparlants, perquè això no ha passat. És una sort que l'OCB hi sigui per sortir al pas de les mentides i les informacions interessades o tendencioses, però també és evident que la força en favor del català l'hem de fer tots, i fins allà on pugui ser, tots a la vegada i a tot arreu. Que el marc de les autonomies perjudica també la normalitat del català ja ho sabem; el que no cal és que també l'assumim.
