Una catalana a les illes de Polinèsia (1930)
Peces històriques triades Per Josep Maria Casasús
Del reportatge d’Àngel Pons (Berga, 1902 - Barcelona, 1939) a Imatges (13-VIII-1930). Els relats d’Aurora Bertrana (Girona, 1892 - Berga, 1974) van esperonar aquí l’interès per la Polinèsia que desvetllaven cinema, pintura i literatura forana. Sagarra l’acreixeria amb La ruta blava, escrita a Oceania (1937)
Una tarda ens traslladàrem a la torre que el matrimoni Choffat té al turó de Moncada. -La senyora Choffat?- preguntàrem a la minyona que ens vingué a obrir la porta... Ens feren passar al saló. La primera cosa que ens sobtà, fou l’estranya manera amb què aquest estava decorat. De les parets en penjaven uns draps exòtics d’una rara bellesa. Una taula de te, incrustada de nacre. Unes tasses de metall policromat. A un angle una figura de pedra toscament treballada. A la taula de centre revistes angleses, franceses í catalanes. Pel finestral esbatanat albiràvem el paisatge casolà i sense trontolls de Moncada-Reixac. Aurora Bertrana aparegué al cap de poc, somrient i allargant-nos la mà. -Ah! Però vostès per aquí? Han sabut trobar-hi?- Veníem a veure si fèiem quelcom per la revista Imatges. Ella somriu i ens ofereix seient. -Vostès diran en què puc servir-los... Ens contaríeu un xic la vostra vida? -És tan poc interessant -fa ella- que gairebé no val la pena de contar-ne res. De totes maneres, però, ja que veig que us empenyeu i, per altra part, Imatges em simpatitza tant que no puc negar-m’hi. Vaig sortir de Catalunya l’any 1922 per anar a estudiar a la Suïssa alemanya amb Jacques Dalcroze. La gran vocació que sentia per la música i la dansa, i a més d’això, les ganes formidables que tenia de conèixer món, que equival a dir una voluntat ferma de posar-ho en pràctica, arranaren les dificultats que podia trobar-hi. Allí vaig romandre-hi tres anys, al cap dels quals vaig casar-me amb Mr. Choffat, enginyer. En el meu marit vaig trobar-hi un company veritable. La gran compatibilitat de caràcter que ens uneix, fa que visquem completament feliços. Ell, el mateix que jo, les seves aficions són de conèixer món i és per això que al cap d’un any d’ésser casats vàrem emprendre un viatge cap a Oceania. Una tarda sortíem de Marsella, via Panamà, cap a Tahití, on el meu marit tenia l’encàrrec de muntar-hi una central elèctrica. Vàrem instal·lar-nos a Papeete, residència oficial del Govern Francès en aquelles illes. A Tahití hi hem viscut tres anys que són els més deliciosos que he passat de la meva existència. [...] -Prepareu quelcom per publicar? -Estic escrivint un llibre de contes, que es titularà Terra Salvatge i ara n’està editant un altre Edicions Proa que sortirà dintre poc i que es titula Paradisos Oceànics. -Vostè es dedicarà solament a aquest gènere de literatura? -Si puc, sí. De moment és el gènere que m’interessa més. És tan poc cultivat a Catalunya..! [...] Després va presentar-nos el seu marit, Mr. Choffat, que ens va rebre molt afectuosament i que ens facilità les fotografies fetes per ell mateix. Aurora Bertrana parla d’aquest país amb una mena de melangia. Aquesta terra salvatge, els seus paradisos oceànics, han estat per ella alguna cosa més que un simple pretext per fer literatura.
