Catalunya, de la punyeta al benefici
Dies enrere parlava amb una personalitat d’aquelles que sap el pa que s’hi dona, i comentant aquesta inesperada carambola electoral que fa dependre la governabilitat d’Espanya d’un president de la Generalitat buscat per la justícia espanyola va dir-me: “Des de Catalunya fem la punyeta a Espanya d’una manera considerable, això és veritat, però quin benefici en traiem?”
En realitat, faci el que faci Catalunya, Espanya (entesa com l’Estat, l’estat profund i les seves extensions econòmico-mediàtiques, algunes de les quals ben arrelades a Catalunya) sempre ho veu com una punyeta, com la nosa que fa impossible el seu somni d’una nació a la francesa. En aquesta visió, els catalans som uns espanyols defectuosos sense remei, i per això hem estat històricament apartats del pont de comandament mentre contribuïm, això sí, molt per sobre de les nostres necessitats.
És possible passar de la punyeta al benefici? Fa tres segles que vivim amb aquest esquema amb algunes variants –l'actual és una de les menys dolentes–, però subsisteix la subordinació que ens va escanyant en tots els sentits cada cop més ràpidament. El món va molt de pressa i aquí sembla que estiguem aturats. ¿Podem canviar aquest estat de coses amb una barreja de negociació i audàcia? Sembla difícil, gairebé impossible, entre altres coses perquè ni els més conscients que això va pel pedregar són capaços de consensuar una estratègia. Però mentrestant, el Govern i l’administració han de ser excel·lents en tot allò que puguin i més, perquè la catalanitat no esdevingui un concepte desmaiat sinó una realitat viva, a la qual valgui la pena sumar-se.
