De l’editorial de La Humanitat (5-X-1934) publicat el dia abans que el president Lluís Companys, fundador d’aquell diari, proclamés (aquest dijous fa anys) l’Estat Català de la República Federal Espanyola. El director del diari era Josep Maria Massip (Sitges, 1904 - Washington, 1973), periodista a qui s’atribueix la redacció del discurs de Companys que instituïa un estat federat. Deu hores després, la Generalitat era intervinguda per l’exèrcit, i el seu govern, empresonat.
I bé. Ja està consumada la fellonia. Hi ha govern a Espanya. Govern majoritari encapçalat per Lerroux. La CEDA monàrquica i feixista hi participa amb tres ministres situats en tres carteres fonamentals [...]. La República, doncs, està en mans dels seus enemics. [...] Els homes de la democràcia republicana espanyola acaben de fer pública la seva ruptura amb les institucions que han faltat al seu honor. El proletariat està en el seu lloc de batalla. Catalunya qualifica de traïció i de provocació el determini insensat, del qual hi ha un responsable que senyala amb el dit: Lerroux. Bascònia no passa tampoc per la venda que liquidaria el seu futur de ciutadania lliure. [...] Govern anticatalà, antidemocràtic, antisocialista, antirepublicà, presidit per Lerroux i sancionat pel qui fou President de la República; aquest és el sentit del nou Govern que es disposa a apunyalar el règim que el poble –en alegries que hem pagat caríssimes– proclamava el 14 d’abril del 1931. Bé. Catalunya, i el seu Govern autònom, i les seves organitzacions socials i polítiques de la democràcia nacionalista, responen a la provocació amb un gest senzill i categòric: recollint el guant que acaba de caure als seus peus, llançat pels aventurers de la política i pels servidors del feixisme. No és hora de massa comentaris, ho dèiem ahir en l’angoixa del que pressentíem, i ho repetim avui en la certesa de la desventura. És hora de plantar cara. [...] ¿Això pot fer-se amb paraules? Creiem que ja és tard. Aleshores, queda un segon camí, més expeditiu: el dels braços de cadascú. [...] Ahir dèiem “La República està en perill”. Avui diem: la República ha estat venuda. [...] Podem salvar-la encara? No gosem contestar l’interrogant. Però afirmem un cosa: estem disposats a crear-ne una altra, germana de la del 14 d’abril, però més audaç que aquella, i per procediments més severs i categòrics. [...] Alerta, les esquerres nacionalistes i republicanes de Catalunya! Ha sonat l’hora de la mobilització. Que cadascú ocupi el seu lloc, l’arma al braç i l’oïda atenta a les ordres. Els organismes responsables i els homes representatius d’ERC tenen les instruccions necessàries i la consigna oportuna. [...] No és hora de crits ni de neguit. És hora d’ocupar cadascú el seu lloc, i prou. Tota la responsabilitat d’aquesta hora, i tot el dret d’iniciativa i d’ordre, són en mans del President de la Generalitat. Ell és avui, i sempre, però més avui que la pàtria està en perill, l’única representació de Catalunya. [...]
