FLISTFLAST

El cavall, problema de Catalunya

Sempre he estat poc de cavalls. He estat més de ponis. Cavalls n’hi ha massa. Fots una puntada a una magdalena i surten galopant deu cavalls gormands assilvestrats. En canvi, els ponis són menystinguts, infravalorats, però els ponis... com empenyen, xiquets. Tot nervi, quina força. Un poni és un míssil. Però bé, la gent vol cavalls. Doncs, a muntar. I d’aquí plora la criatura: els cavalls són un problema. Tric-trac, tric-trac. O patric-patroc, patric-patroc. La manera de caminar, de moure’s, d’actuar, d’anar per la vida del cavall comporta divisió, fractura. Sense aquest mamífer les relacions Catalunya-Espanya serien diferents. Menys bèsties, menys animals, menys doloroses. Però, com va dir el Rei Cavall I, el primer cavall de la història: “Tot bon cavall ensopega”.

Entropesso amb Cirurgia de cavalls. Hola, cavalls del segle XIII. Som davant del tractat veterinari més antic escrit en català. “Hihihihi!” I alguna cosa més: aquest llibre obre el galop de la literatura veterinària a Europa. Poca broma i a cavalcar. Així ho conta Guillem Corretger, el genet que tradueix l’obra del llatí entre 1248 i 1276. Va, trotem, perquè els hi exploti el cap a alguns. Corretger, cirurgià valencià. Que treballa a Montpeller. I a més està a la Cort a les ordres de Jaume II (rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller). Si el paio tradueix l’obra al català és perquè els protoveterinaris de la Corona Catalano-aragonesa “no entenen los vocables llatins”. Vaja, que el català és la llengua mainstream de la corona i per curar d’ignorància els cirurgians i salvar els cavalls doncs socialitzem la medicina del català. I un dia els cavalls comencen a parlar en català. ¿Entenem el problema? Un valencià, a Montpeller, després a Mallorca, un rei, una cort, animals dient: “La belesa delç cavalç es així coneguda. Bel caval deu aver lonc cors, gran així empro quels membres responen als cors ordoment”, tot massa plural, democràtic, lliure. I després ja saben què passa: “A Catalunya i a Castella el cavall porta la sella”. I Castella ens fot la sella, el cavall, el cavaller i tot. I ens pugen a cavall. Ens munten. I ja ho saben: “Tot bon cavall ensopega”.

A principis del segle XX el filòleg de l’Institut d’Estudis Catalans Antoni Griera ensopega casualment amb Cirurgia de cavalls a la Biblioteca Nacional de París. Ningú, des de feia segles, tenia idea d’aquella obra. I el cavaller Griera es torna cavall al descobrir-la i renilla: “Hihihihi!” El genet lingüista la copia a mà. Per això la tenim. I així, novament, es repeteix la nostra història animal, bestial: creació, destrucció, resurrecció. Naixement del cavall, assassinat o suïcidi del cavall i renaixement del cavall. I, cada segle, els catalans sembla que caiguem del cavall descobrint tot això. “Hihihihi!!!”

Avui, al segle XXI, alguns catalans tornen a descobrir que la nostra història és una Cirurgia de cavalls. Hi ha catalans que veuen com els amics del PSOE, de Podem o del Naranjito van contra Catalunya i els catalans. Van a muntar-nos. Si cal ens galoparan 155 cops i els que calgui. Fins que triturin, rebentin la bèstia, fins que puguin fer carn de cavall. I la fotin a la barbacoa nacional. I se la mengin. I la vomitin. I se la tornin a menjar. No tenen límits: maldat i carnisseria és el que tenen entre les cames. Per això, a les persones que ara caiguin del cavall veient l’horitzó caníbal del PSOE només els podem recomanar que vagin al psiquiatre o s’autoingressin al frenopàtic. Però el primer pas hauria de ser deixar el cavall. L’altre. L’heroïna espanyola. La droga. La dependència. La mentida. L’engany. L’al·lucinació. L’autodestrucció. Diguem no a les drogues.

Catalunya sempre ha estat davant d’una dualitat cavalleresca: o el cavall que galopa lliure o el cavall drogoaddicte. La solució catalana ja està escrita. La va deixar dita un dels savis universals, que avui la major part d’espanyols i alguns catalans titllarien de racista, ignorant, somiatruites o somiasobrassades: Ramon Llull. El filòsof, l’escriptor, el místic, l’ spin doctor de Jaume I, el Conqueridor, el pare de Jaume II. Diu Llull: “A, cavaller! Si tu vols ésser bon guerrer ama bé fer”. El bé és la coça. La coça, perquè el cavall és un animal lliure o és criatura de droga d’estable. Tranquils, tornarà el dilema del cavall català.

Més continguts de