Cèsar August Torras, promotor de l’excursionisme (1923)
Peces històriques
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’article amb la signatura P. P. i R. (autoria no identificada) a 'La Veu de Catalunya' (23-VI-1923) publicat arran de la mort de Cèsar August Torras (Barcelona, 1851-1923), esdevinguda tal dia com avui de fa cent anys. Torras va compatibilitzar la seva professió d’agent de canvi i borsa amb una tasca rellevant com a editor d’obres sobre excursionisme. El 1907 va impulsar el refugi d’Ulldeter, el primer bastit a Catalunya.
[...] El nom de Cèsar August Torras evoca gran part de la història de l’excursionisme català contemporani que entenem ha estat un dels sentiments més ferms en la formació de patriotes amants de llur terra. Tots o gran part dels catalanistes primitius eren ardits excursionistes. [...] Ja de jove havia pujat diverses vegades als cims del Canigó, Puigmal, Pedraforca i Pica d’Estats, els cims sobirans de Catalunya. Fundada l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques per Josep Fiter Inglés, en 1876, Torras va associar-s’hi pocs anys després, i en 1886 assolí la presidència de l’entitat. En esdevenir-se la divisió dels excursionistes (ja ve de lluny la malura de les incompatibilitats, de les baralles i de les divisions) i formar-se la nova Associació Catalana d’Excursions, de la qual era l’ànima Ramon Arabia i Solanas, Torras va romandre a l’antiga Associació. [...] Afortunadament, alguns patriotes, i al davant d’ells Francesc de S. Maspons i Labrós, van emprendre la patriòtica tasca de refondre en una d’elles les despulles de les dues associacions, celebrant-se en 1891 l’assemblea de constitució i fundació de l’actual Centre Excursionista de Catalunya. [...] Torras tenia la seva residència d’estiu a Camprodon, i això va portar-lo a resseguir en atrevides i profitoses excursions tota la serralada pirinenca, des del Puigmal fins al Cap Cervera. Torras no estava només en estat contemplatiu, sinó que enriquia constantment el seu carnet d’observacions. Amb Artur Ossona, Torras havia publicat nombroses guies de diferents comarques catalanes, posant la primera pedra d’aquesta bibliografia excursionista que avui gaudim. En morir l’Ossona, en 1901, Torras es proposà seguir i millorar aquella obra, i va publicar el 1902 el notable volum Pirineu Català, Guia-itinerari de l’excursionista a Camprodon, amb 150 itineraris de les comarques de Camprodon, Vall de Ribes, Vall de Llerca, Vallespir, muntanyes del Canigó, Conflent, Ripollès, Alt Llobregat i vessants superiors de l’esquerra del riu Fluvià. Després de la publicació d’aquesta guia, el Centre Excursionista va premiar-lo concedint-li la seva presidència, des de la qual va treballar incessantment. [...] En esgotar-se la primera edició de Pirineu Català, que té més de 800 pàgines, Torras va comprendre que no era pràctic per a portar-lo en les excursions, i en haver de reimprimir-lo, el va dividir en diversos volums que va anar publicant, després d’una acurada revisió i millora, i amb el producte de nous estudis i observacions. [...] Darrerament fou elegit president honorari, però no per això deixà de fer excursions i d’escriure nous treballs sobre muntanyisme que llegia en les vetllades del Centre Excursionista i d’altres corporacions filloles que ell havia estimulat a fundar, no sols a Barcelona, sinó també en altres ciutats de Catalunya. [...]
