Clausura governativa del camp del Barça (1925)
Peces històriques
De la comunicació del governador civil de Barcelona i la contesta del Futbol Club Barcelona publicades tal dia com avui de fa cent anys a La Veu de Catalunya (18-VI-1925) en plena dictadura del general Primo de Rivera. Traducció pròpia. Feia quatre dies que el governador civil de Barcelona havia tancat durant sis mesos el camp del Barça i havia prohibit totes les activitats del Club. El motiu de la sanció era que en el partit d’homenatge a l’Orfeó Català celebrat el 14 de juny de 1925 molts dels 14.000 espectadors havien xiulat l’himne espanyol. Portada del setmanari Xut! (1-VII-1925) dedicada a aquell tancament del camp del Barça.
Comunicació del governador. Heus aquí la comunicació dirigida al president del Futbol Club Barcelona pel governador civil de la província de Barcelona: “Havent-se denunciat a aquest Govern que a l’executar-se la Marxa Reial Espanyola en el camp de futbol d’aquesta Societat el diumenge 14 de l’actual mes de juny, fou rebuda aquella música amb xiulades i sense guardar els respectes deguts a un himne que simbolitza la Pàtria, he ordenat formalitzar l’oportú expedient per deduir les responsabilitats que s’escaiguin, en virtut de la qual cosa comunico a V. que fins que recaigui la resolució que procedeixi, quedi suspesa la celebració de partits, reunions, ni espectacles de cap mena, en el camp de les Corts, no podent els equips pertanyents a aquest Club participar en cap partit en altres camps fins que aquest Govern dicti l’oportuna resolució”. Contesta del Barcelona. A aquesta comunicació del governador civil de la província de Barcelona, el Club Barcelona ha contestat: “Primer, posar-se a les ordres del governador civil per a totes aquelles investigacions i comprovacions que estimi pertinents. Segon, anticipar al governador l’afirmació explícita que com a bons guardadors del respecte que mereixen les institucions representatives de la Pàtria i els seus símbols, el Club no pot fer-se solidari de cap manifestació que atemptés o menystingués en el més mínim ni els uns ni els altres. Tercer, creu que seria una injustícia fer responsable el nostre Club de qualsevol acte que en el seu camp es fes si aquest tingués lloc en les condicions d’espectacle públic, car de cap manera poden considerar-se actes socials aquells en els quals intervinguin o puguin intervenir elements estranys que han comprat la seva entrada a la taquilla. [...] (La resposta del FC Barcelona anava signada pel secretari del club, Pere Tusell, amb el vistiplau explícit del president Joan Gamper, fundador de l’entitat esportiva.)